Desde los años noventa, la sociedad de la información prometió acceso universal, democratización y conocimiento compartido. Pero esa promesa ocultaba una nueva frontera: la que separa a inforricos e infopobres. Hoy, con plataformas, vigilancia masiva e inteligencia artificial, esa desigualdad no ha desaparecido: se ha vuelto más opaca, más material y más geopolítica.
Des dels anys noranta, la societat de la informació va prometre accés universal, democratització i coneixement compartit. Però aquesta promesa ocultava una nova frontera: la que separa a inforrics i infopobres. Avui, amb plataformes, vigilància massiva i intel·ligència artificial, aquesta desigualtat no ha desaparegut: s’ha tornat més opaca, més material i més geopolítica.
This text reflects on how mapping systems, from colonial cartography to contemporary satellite imagery, shape perception. It considers how platforms such as Google Earth produce seamless images of the world while concealing gaps and inconsistencies, particularly across oceanic surfaces. Through Imaginary Blues, a series of digital collages built from ocean imagery, the work explores how the unknown is represented and...
El asalto de la ilusión es una exposición presentada en el Santa Mònica (Barcelona) y en el Círculo de Bellas Artes (Madrid) en 2026. En este artículo, su curador desarrolla algunas de sus ideas principales mediante una lectura del arte y de la institución cultural como herramientas para producir ilusiones y engaños que, a lo largo de su historia, han configurado tanto nuestro deseo como aquello a lo que llamamos «re...
L’assalt de la il·lusió és una exposició presentada al Santa Mònica (Barcelona) i al Círculo de Bellas Artes (Madrid) el 2026. En aquest article, el seu curador desenvolupa algunes de les seves idees principals mitjançant una lectura de l’art i de la institució cultural com a eines per produir il·lusions i enganys que, al llarg de la seva història, han configurat tant el nostre desig com allò a què anomenem «realitat...
Conversa entre Dani Riera, director dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la UOC, i l’escriptora Jeanette Winterson sobre la relació entre la literatura, la tecnologia i la intel·ligència artificial
This article revisits How Computers Imagine Humans? nearly ten years later, in the generative AI era, and proposes that computational art can expose what smooth AI interfaces often hide: the threshold, the archive, the failure, the selection process and the human responsibility required to turn a system into art.
Aquest article revisita How Computers Imagine Humans? gairebé deu anys més tard, en l’era de la IA generativa, i proposa que l’art computacional pugui exposar el que sovint amaguen les interfícies d’IA suaus: el llindar, l’arxiu, el fracàs, el procés de selecció i la responsabilitat humana necessària per convertir un sistema en art.
Reflexión sobre Sinfonía Biótica, un proyecto de arte digital inmersivo que explora la cocreación entre humanos y organismos vegetales mediante la realidad virtual y la traducción de datos bioeléctricos. El artículo analiza cómo la tecnología puede actuar como interfaz para reconectar con la naturaleza, proponiendo nuevas formas de relación interespecie y abordando cuestiones ecológicas, patrimoniales y creativas en...
Aquest article examina Being Borges, una sèrie de 12 parts que explora el que està en joc quan el llenguatge esdevé literal a través de la IA generativa. A partir del llibre de Jorge Luis Borges i Margarita Guerrero El libro de los seres imaginarios, el projecte tradueix les descripcions literàries en imatges a través de models de text a imatge, traducció de castellà a l’anglès i respostes poètiques originals. A trav...
