Un fil conductor al llarg de la meva pràctica artística ha estat visualitzar els mecanismes de control i vigilància que han desenvolupat les grans empreses tecnològiques. Diferents autors han descrit aquests processos d’extracció, predicció i modificació del comportament sota diferents noms, com ara capitalisme de plataforma (Srnicek), capitalisme de vigilància (Zuboff) i capitalisme lúdic (Galloway).
La meva pràctica artística es basa a trobar i crear tàctiques artístiques que informin els usuaris sobre la manipulació amagada darrere de la tecnologia, especialment en el seguiment i la recopilació de dades, la identificació d’infraestructures de control i la visualització dels seus efectes culturals, socials, polítics i econòmics. Els meus projectes recopilen un conjunt de contratàctiques, incloent-hi el mapatge, el sabotatge i el camuflatge, i també tàctiques per evitar identificadors digitals com ara adreces MAC, galetes i altres mecanismes de recollida de dades.
Els meus primers projectes van explorar el paper de les interfícies en la vigilància. El 2010 vaig desenvolupar el projecte artístic Keyboard of Things, una sèrie de dispositius híbrids que connecten teclats informàtics amb objectes com ara raquetes de tenis, coixins i bosses de boxa. L’ús d’aquestes interfícies disfuncionals a través de xarxes socials, correu electrònic o navegació web permet als usuaris escriure seqüències de text aleatòries, generant informació incorrecta que interfereix amb el reconeixement de patrons. Keyboard of Things utilitza estratègies com ara l’ofuscació, la confusió, el pirateig, la disrupció i la ludificació per obrir el discurs sobre la funcionalitat i la vigilància de la interfície.
El 2014, vaig desenvolupar el primer prototip d’una interfície capaç d’interactuar amb superfícies tàctils com a part de la conferència de Martin Kaltenbrunner «Multimodal Interfaces». La conferència va oferir una exploració tècnica en profunditat dels últims desenvolupaments en HCI. Un any més tard, influenciat pel treball seminal dels teòrics dels nous mitjans Wendy Hui Kyong Chun, Christian Andersen, Søren Pold i Alexander Galloway, i per les seves anàlisis crítiques dels efectes de les interfícies, així com per les revelacions sobre la vigilància global revelades per Edward Snowden el 2013, vaig presentar la meva proposta de projecte, titulada Inter_fight, a la convocatòria oberta d’art resident “Membrana” llançada pel grup de recerca Pipes i el centre d’art Hangar.org a Barcelona.
Inter_fight es va concebre en aquest context com una sèrie de bots físics DIY dissenyats per complicar la relació entre sistemes, i com un mètode paradoxal per emfatitzar la presència d’interfícies en les nostres vides.
Construïts amb components bàsics com ara fotocèl·lules, PCB, vibradors, un microcontrolador i plàstic conductor que emula la pell humana, aquests dispositius poden tocar, fer clic, desplaçar-se aleatòriament, obrir i tancar aplicacions, prendre decisions i proporcionar informació incorrecta en tota mena de sistemes operatius, plataformes web i xarxes socials. Inter_fight es converteix en una eina que no es pot traçar per interrompre el seguiment de dades i l’anàlisi de llocs web sense detecció, ja que el robot està separat de qualsevol programari corporatiu i d’Internet.
Martin Zeillinger (2022), en el seu article «Critique-It-Yourself», va descriure Inter_fight com petits insectes robòtics d’un futur proper ciberpunk, dissenyats per sabotejar els esforços de monetització de plataformes com ara Facebook […] D’aquesta manera, produeixen soroll informatiu caòtic que «contamina» les dades d’usuari que sovint es recullen quan aquests es desplacen pels mitjans socials. En un context d’art mediàtic, podem apreciar aquests insectes com a obres d’art robòtiques. A més, l’artista proporciona instruccions i kits DIY, perquè puguem construir fàcilment aquests bots nosaltres mateixos. Això és alhora divertit i una bona manera d’aprendre a contrarestar la nostra exposició al capitalisme de vigilància.
Un dels principals objectius en el desenvolupament d’Inter_fight va ser reflectir en una obra el que Wendy Chun ha anomenat el costat “desconegut” del programari informàtic, destacant les seves dues principals funcions neoliberals: el control de les masses i els processos d’individualització i personalització dels usuaris (Chun, 2011, pàg. 3). Per aquest motiu, tot i que Inter_fight va ser concebut per a espais expositius, era lògic presentar la recerca a través de pràctiques educatives. El 2016, vaig introduir el taller «Data Polluter» com una tàctica per informar els participants sobre com ofuscar i proporcionar soroll als analysis-trackers i els data-brokers. La part teòrica introductòria es basa en la meva investigació sobre el capitalisme de vigilància i el capitalisme de plataformes. El taller es va organitzar i impartir en festivals com ara AMRO i Ars Electronica, en instituts d’art com ara Aksioma i en universitats com ara Aarhus, ALUO i KunstuniLinz, entre d’altres, seguit d’una sessió pràctica en la qual cada participant podia muntar el seu propi Inter_fight per ofuscar dades.
Una de les meves últimes obres és la Infografia, The fall of the fiber optic control, power and paranoia (La caiguda del control de la fibra òptica, poder i paranoia), que utilitza la cartografia com a tàctica per mostrar tots els talls documentats realitzats en els cables submarins d’Internet de 1988 a 2025, vinculant accions visibles a sistemes invisibles de poder. Molts d’aquests talls són causats per la interferència humana, inclosos els vaixells de pesca per arrossegament de xarxes a través del fons oceànic i projectes d’infraestructura local que danyen els cables a terra (Starosielski, 2015). Altres són el resultat d’accidents o desastres ambientals com ara terratrèmols o tsunamis, però tots destaquen tensions geopolítiques, econòmiques i socials entre països (Vonderau, Tawil-Souri, Sterne, Starosielski, Sandvig i Miller, 2015).
Vaig crear aquest diagrama per il·lustrar un projecte anterior, un dispositiu autònom de tall alimentat per corrents marins que pot tallar cables submarins d’internet. Anomenat Free Universal Cut Kit for Internet Dissidence [F.U.C.K.-ID], el principal objectiu d’aquest projecte artístic és visualitzar els efectes sociopolítics de la infraestructura física d’internet, tornant així als usuaris la capacitat de decidir sobre les seves dades i privacitat. F.U.C.K.-ID engloba el pensament de disseny, l’enginyeria inversa i l’especulació crítica com a tàctiques per crear preguntes al voltant del tema. Aquesta pràctica està estretament relacionada amb el concepte de Wendy Chun de «destrucció creativa», que es refereix a l’ús d’interfícies per desmantellar els sistemes existents i empoderar els individus per criticar i reimaginar creativament estructures socials (Chun, 2011, pàg. 83).
En essència, F.U.C.K.-ID és un botó d’aturada d’internet. El dispositiu s’uneix al cable amb dos cargols, un procés que dura diversos minuts. Un cop connectat, la molla de la part posterior empeny la serra a través de la superfície de tall. La paleta de la part superior proporciona la resistència necessària per impulsar el pèndol que sosté la serra. En un termini aproximat d’una setmana, el moviment suau de la serra tallarà un cable de 60 mm de gruix.
El meu projecte en curs, FUCK-SD, continua l’anterior projecte F.U.C.K.-ID a l’espai, i el seu marc de recerca examina com l’expansió de les grans empreses tecnològiques està transformant l’espai en un territori militaritzat i privatitzat. Un exemple és el projecte Starlink, una xarxa de 10.000 satèl·lits llançada per SpaceX. Analitzant Starlink, podem extreure conclusions crítiques sobre com funciona una plataforma armamentitzada i com el colonialisme orbitari d’Starlink està creant una nova capa de dependència i control centralitzat. La qüestió ja no és només qui controla internet, sinó qui controla el cel, i com podem recuperar-los tots dos.
En aquest sentit, els meus projectes utilitzen el pensament especulatiu i crític per afrontar escenaris i crear narratives que incitin el públic a considerar com les Big Tech estan colonitzant tots els aspectes de les nostres vides.
Referències
CHUN, Wendy H. K. (2011). Programmed visions: Software and memory. The MIT Press.
ESCUDERO, César (2025). «The fall of the fiber optic control, power and paranoia». Escuderoandaluz.com [en línia]. Disponible a: https://escuderoandaluz.com/2025/08/10/the-fall-of-the-fiber-optic-control-power-and-paranoia/
ZEILLENGER, Martin (2022). «Critique-it-yourself», Outland Magazine.
Cita recomanada: ESCUDERO ANDALUZ, César. Ofuscació, pirateig i disrupció: pràctiques artístiques per sabotejar el tecnoimperialisme. Mosaic [en línia], octubre 2026, no. 209. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n209.2609
Deja un comentario