Aquest article explora els impactes actuals i potencials de la intel·ligència artificial en les indústries culturals, qüestionant la preferència tecno-optimista per la innovació incontrolada. Sosté que, més enllà de l’ús que fan els artistes de la IA com simplement una altra eina més de les moltes que usen, la IA creativa implica impactes a gran escala per a les cultures creatives: la concentració de l’espai cultural...
Este artículo explora los impactos actuales y potenciales de la inteligencia artificial en las industrias culturales, cuestionando la preferencia tecno-optimista por la innovación incontrolada. Sostiene que, más allá del uso que hacen los artistas de la IA como simplemente otra herramienta más de las muchas que usan, la IA creativa implica impactos a gran escala para las culturas creativas: la concentración del espac...
Celebramos 25 años del grado de Multimedia de la UOC, un itinerario formativo pionero e interdisciplinario que ha contribuido a formar profesionales creativos y tecnológicamente preparados. Desde sus inicios hasta hoy, ha evolucionado con los cambios digitales sin perder el espíritu rompedor que lo impulsó.
Celebrem 25 anys del grau de Multimèdia de la UOC, un itinerari formatiu pioner i interdisciplinari que ha contribuït a formar professionals creatius i tecnològicament preparats. Des dels seus inicis fins avui, ha evolucionat amb els canvis digitals sense perdre l’esperit trencador que el va impulsar.
Este artículo explora como las tecnologías de vigilancia se han integrado discretamente en el paisaje urbano de París, en particular a través de sus luminarias históricas. Al rastrear la evolución del alumbrado público desde la Edad Media hasta la era del LED, establece paralelismos entre la iluminación, la visibilidad y el control, tanto en la era del panóptico de Bentham como en la vigilancia algorítmica actual.
Aquest article explora com les tecnologies de vigilància s’han integrat discretament en el paisatge urbà de París, en particular a través dels seus llums històrics. Resseguint l’evolució de l’enllumenat públic des de l’Edat Mitjana fins a l’era dels LED, estableix paral·lelismes entre la il·luminació, la visibilitat i el control, tant a l’era del panòptic de Bentham com a la vigilància algorísmica actual.
When Rosalind Picard coined the term affective computing in the 1990s, she could not predict the extent to which emotion quantification would transform the design of digital interfaces. Today, machine subjectivity mediates our technological interactions, including artistic experiences, and confronts us with the role of our emotions in the continuous flow of social, political and aesthetic information.
Cuando Rosalind Picard acuñó el término cómputo afectivo en los años noventa, no pudo prever hasta qué punto la cuantificación de las emociones transformaría el diseño de interfaces digitales. Hoy, la subjetividad maquinal media nuestras interacciones tecnológicas, incluidas las experiencias artísticas, y nos confronta con el papel de nuestras emociones ante el flujo constante de información social, política y estéti...
Quan Rosalind Picard va encunyar el terme còmput afectiu en els anys noranta, no va poder preveure fins a quin punt la quantificació de les emocions transformaria el disseny d’interfícies digitals. Avui, la subjectivitat maquinal media les nostres interaccions tecnològiques, incloses les experiències artístiques, i ens confronta amb el paper de les nostres emocions davant el flux constant d’informació social, polític...
Video games and philosophy are not opposing concepts. Video games can serve as a means of exploring philosophical ideas and disseminating philosophical content. This thesis is reflected in What Remains of Edith Finch, a video game centred around the deaths of various protagonists. With this premise, different concepts put forth by the philosopher Martin Heidegger crystallize in the video game.
