Entrevista amb Manel Vidal. Vull Aprendre

Et defineixes com a pare i mestre interessat en tecnologia, gestió de centre, teatre i jocs de taula. Parla’ns una mica de la teva formació i la teva experiència professional.

Només fa un any que em defineixo com a pare. El naixement de l’Íria m’ha fet replantejar molts aspectes de la vida i considero que la paternitat ha de quedar sempre en primer pla i que t’ajuda a observar la vida des d’una perspectiva diferent.

Tenint en compte aquesta premissa, després, em defineixo com a mestre. Un mestre inquiet que, al llarg de la seva breu trajectòria educativa com a docent (dotze anys), ha anat canviant la seva mirada cap a la infància i com aquesta aprèn i conviu.

Si ens centrem en la formació, soc mestre en educació primària per la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i vaig realitzar l’adaptació al grau a la UNIR. Si continuem amb els estudis, podríem arribar a la conclusió que estic interessat en tecnologia com a conseqüència de la meva formació (CFGS) com a tècnic de so; en gestió de centre, pel màster de Gestió i Direcció de centres educatius; o bé en teatre, pel postgrau a l’Institut del Teatre en Teatre i Educació. Però, ser mestre i estar interessat en aquests aspectes va més enllà dels estudis, està relacionat amb la passió, de la mateixa manera que em succeeix amb el món del joc (que podria relacionar amb la meva època com a monitor i director d’esplai i casals d’estiu).

La meva trajectòria professional m’ha fet passar per diferents càrrecs de responsabilitat al Col·legi Sant Vicenç (tutories, coordinació digital, coordinació de cicle, cap d’estudis i direcció pedagògica). Actualment, i després d’aprovar unes oposicions i d’haver treballat al Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI, a Montcada i Reixac, he tornat a l’aula per acompanyar l’alumnat en el seu creixement i ho faig a l’escola Àgora de Nou barris, a Barcelona.

Què és Vull Aprendre i a quin públic s’adreça?

Vull Aprendre és un projecte que va començar com una cosa personal i que ha esdevingut un projecte col·lectiu de divulgació educativa. Vam publicar el primer episodi del pòdcast Vull Aprendre l’1 d’octubre de 2020 i enguany gaudim d’una segona temporada molt bonica. Més de 35 episodis després, tenim gairebé 8.000 escoltes acumulades i més de 200 oients de mitjana per episodi, cap d’aquests per sota de les 100 reproduccions. Són unes dades que no ens esperàvem, i vull aprofitar aquesta entrevista per agrair als i a les docents la bona rebuda d’aquest projecte.

El pòdcast Vull Aprendre va adreçat, principalment, al col·lectiu docent, però no exclusivament. Parlem de docents de totes les etapes educatives, des d’educació infantil fins a la universitat o, fins i tot, famílies amb interès en la matèria.

Quin és el seu objectiu?

L’objectiu no és un altre que gaudir aprenent i compartir aquests aprenentatges. És ben senzill. I ho fem d’una manera altruista, sense anuncis ni versions prèmium del programa. En obert i gratuït, com ha de ser l’educació. Compartir és créixer, és fer xarxa, és aprendre.

La divulgació educativa passa per parlar d’aplicacions i webs per a l’alumnat, ja que considerem que és un gran recurs per acompanyar els aprenentatges de l’alumnat, per ajudar-los a millorar les seves competències personals. També fem recomanacions de literatura infantil, juvenil i docent, ja que és important conèixer de la mà de lletraferides les novetats editorials i recomanacions clàssiques per poder portar-les a l’aula. D’altra banda, compartim experiències ABJ (aprenentatge basat en jocs), ja que creiem que el joc ha de formar part de la vida i, per tant, de l’aprenentatge. Per acabar, publiquem converses d’actualitat sobre temes que interessen a la comunitat educativa.

Com vas decidir crear aquest pòdcast educatiu?

Tot va començar escoltant pòdcasts durant la pandèmia. Era un bon passatemps. Encara recordo la cara de la meva companya de vida, la Irene, quan li vaig dir:

– Tinc un nou projecte que em ronda pel cap.
– Uix. El Manel i els seus projectes esbojarrats. Quin perill!

La pregunta era clara: Un pòdcast? Sobre què? Doncs, sobre el que m’agrada: l’educació, la tecnologia, els jocs… A mi, m’apassiona aprendre sobre tot això i invertir-hi temps. I, com volia aprendre, d’aquí va sortir el nom: Vull Aprendre.

Però, no podia començar aquesta aventura sense l’equip que hi ha darrere:

• L’estiu del 2020, vam pujar a Girona a dinar a casa d’una amiga i la seva família. No ens vèiem des del març, amb allò dels confinaments perimetrals. A les postres, vaig explicar-li el que tenia en ment. De seguida, es va sumar al projecte. De què parlaríem? Com s’anomenaria la secció? D’aquesta conversa va néixer la secció Tastet d’apps, amb l’Eulàlia Canet, una mestra que sempre té una app i un web sota la màniga (o la tauleta) per utilitzar a l’aula.
• Després, s’hi va sumar en David Sobrino, que, a la primera temporada, ens va posar al dia amb la tecnologia.
• I anem a pels tercers en discòrdia. Si hi ha algú que en sap, d’aprendre amb jocs, són els companys de Laboratori de Jocs. L’Àlex Caramé, en Martí Castellà i en David Sastre són 3 ABeJotistes com la copa d’un pi. No sé si sabeu que han muntat una sala de jocs a la Universitat de Barcelona que és espectacular. El seu Catàleg d’Experiències Lúdiques és una font inesgotable de pedagogia juganera.
• Però, no ens quedem amb la primera temporada. Aquest curs, hem engegat la segona. Havia de renovar alguna secció i la Noe no s’ho va pensar gaire. Jo la seguia a Instagram (Calaix de mestres) i m’agradava el que explicava. Sabia que encaixaria a la perfecció amb les seves recomanacions de literatura infantils. Però, també volia una mestra que ens parlés de literatura juvenil i per a totes les edats, i és així com va arribar la Titi Juher.

Quina és la temàtica més important de la qual heu parlat al pòdcast?

Els temes tractats han sigut molt diversos, tant des de les diferents seccions com des de l’apartat de conversa general. En aquestes dues primeres temporades, hem tingut temps de parlar de molts temes i molt diversos: teatre, jocs d’escapament, funcionament del cervell, ús de pantalles en infants, rol a l’aula, pensament computacional, robòtica, Scratch, prevenció de l’abús sexual infantil, el moviment EdCamp, les aliances Magnet, l’Associació Espiral, literatura infantil i juvenil, joc, realitat virtual i augmentada, competència digital docent, biblioteques escolars, avaluació, vagues educatives, coeducació, docents que comparteixen a les xarxes, les trobades d’educadors Scratch i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

Realment, no podria destacar un sol tema com a important, tot i que, observant les estadístiques d’escolta, puc afirmar que les que han tingut més rebuda han sigut les converses d’actualitat –com les vagues educatives, en què vam parlar amb representants sindicals, o la competència digital docent, en què vam poder parlar amb la subdirectora general de Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació–, les relacionades amb l’aprenentatge relacionat amb els jocs –com la conversa que vam mantenir amb Christian Negre sobre jocs d’escapament educatius, o què és l’aprenentatge basat en jocs amb els companys de Laboratori de Jocs– i les que tenen a veure amb la tecnologia –com el projecte de pensament computacional desendollat o la robòtica educativa.

Realment, queden molts temes sense tocar que, des de l’equip del programa, considerem importants: videojocs a l’aula, aprofundiment de l’ABJ (aprenentatge basat en jocs) o l’ús del metavers en educació. En aquesta tercera temporada, que encetem el curs 2022/23, de ben segur que els tractarem.

Creus que es podria adaptar a altres formats?

Actualment, hi ha múltiples plataformes de divulgació educativa. Els pòdcasts no són l’únic format existent, tot i que de pòdcasts educatius, n’hi ha molts. Lamentablement, són pocs els que es fan en català, i cal destacarParaula de mestra i Educació10x, a més de Vull Aprendre.

Penso que el col·lectiu docent està a l’última moda i procura utilitzar diferents formats per compartir. A més de les xarxes socials com Twitter, Instagram, Youtube o TikTok, hi ha docents que han iniciat projectes a Twitch, una plataforma que encara necessita més docents que hi entrin i hi trastegin. A banda, cal destacar la immensitat de grups i canals de Telegram en els quals els i les docents poden compartir, com el que vam llançar des del pòdcast Vull Aprendre.

Per acabar, què creus que destaca d’una bona educació?

Ostres… És una pregunta ben difícil! Hi ha molts aspectes que cal tenir en compte de cara a definir què és una bona educació. Seré breu, però si m’ho permeteu, em centraré en un: el canvi de mirada i de cultura educativa.

Per a mi, és clau realitzar aquesta evolució de la mirada que tenim com a docents cap a la infància. L’escola actual ha de vetllar per tal que tot l’alumnat creixi i es desenvolupi. Recentment, la UNESCO ha publicat l’informe Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte social per a l’educació. Si abans teníem en compte l’informe Delors (1996), en què parlàvem dels quatre pilars de l’educació, la nova publicació ens convida a centrar els aprenentatges en projectes i problemes rellevants per a l’alumnat. Per assolir-ho, només veig un camí: la personalització dels aprenentatges. I per fer-ho, el col·lectiu docent ens hem de continuar formant i hem de tenir molt present què diuen les investigacions sobre com aprèn l’alumnat.

Fent aquest canvi de mirada i d’acompanyament de l’infant, aconseguirem fer un canvi de cultura educativa que permetrà continuar millorant l’educació.

Cita recomendada: Mosaic. Entrevista amb Manel Vidal. Vull aprendre. Mosaic [en línea], novembre 2022, no. 197. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n197.2204