Més de la meitat de les cançons que entren cada dia a Deezer, i dels nous articles a internet, ja es generen amb intel·ligència artificial. Mentre els propietaris d’aquesta tecnologia dinen amb el G7, aquest text mira cap a una altra concentració de poder més silenciosa: la que ens desplaça de faedors a consumidors d’una cultura que ja no practiquem.
Aquest article analitza com les grans empreses tecnològiques organitzen i controlen xarxes globals de producció de coneixement, concentrant la capacitat d’apropiar-se i de monetitzar resultats generats de manera col·lectiva. A partir del concepte de monopolis intel·lectuals, Cecilia Rikap examina com empreses com ara Amazon, Alphabet, Apple, Meta i Microsoft combinen inversió pròpia, finançament públic, universitats,...
Des dels anys noranta, la societat de la informació va prometre accés universal, democratització i coneixement compartit. Però aquesta promesa ocultava una nova frontera: la que separa a inforrics i infopobres. Avui, amb plataformes, vigilància massiva i intel·ligència artificial, aquesta desigualtat no ha desaparegut: s’ha tornat més opaca, més material i més geopolítica.
L’assalt de la il·lusió és una exposició presentada al Santa Mònica (Barcelona) i al Círculo de Bellas Artes (Madrid) el 2026. En aquest article, el seu curador desenvolupa algunes de les seves idees principals mitjançant una lectura de l’art i de la institució cultural com a eines per produir il·lusions i enganys que, al llarg de la seva història, han configurat tant el nostre desig com allò a què anomenem «realitat...
Aquest article revisita How Computers Imagine Humans? gairebé deu anys més tard, en l’era de la IA generativa, i proposa que l’art computacional pugui exposar el que sovint amaguen les interfícies d’IA suaus: el llindar, l’arxiu, el fracàs, el procés de selecció i la responsabilitat humana necessària per convertir un sistema en art.
This article examines Being Borges, a 12-part series that explores what is at stake when language becomes literal through generative AI. Drawing on Jorge Luis Borges and Margarita Guerrero’s The Book of Imaginary Beings, the project translates literary descriptions into images via text-to-image models, Spanish-English translation and original poetic responses. Through this process, the work interrogates authorship as...
This text reflects on how mapping systems, from colonial cartography to contemporary satellite imagery, shape perception. It considers how platforms such as Google Earth produce seamless images of the world while concealing gaps and inconsistencies, particularly across oceanic surfaces. Through Imaginary Blues, a series of digital collages built from ocean imagery, the work explores how the unknown is represented and...
Conversa entre Dani Riera, director dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la UOC, i l’escriptora Jeanette Winterson sobre la relació entre la literatura, la tecnologia i la intel·ligència artificial
Reflexión sobre Sinfonía Biótica, un proyecto de arte digital inmersivo que explora la cocreación entre humanos y organismos vegetales mediante la realidad virtual y la traducción de datos bioeléctricos. El artículo analiza cómo la tecnología puede actuar como interfaz para reconectar con la naturaleza, proponiendo nuevas formas de relación interespecie y abordando cuestiones ecológicas, patrimoniales y creativas en...
Aquest article presenta el context i l’esperit del llibre commemoratiu dels 25 anys dels estudis de Multimèdia a la UOC, construït a partir de 24 veus diverses. S’hi reflexiona sobre els reptes d’institucionalitzar un àmbit de coneixement nou dins la universitat i sobre el valor de la interdisciplinarietat com a eix fonamental. També es projecten els desafiaments actuals, especialment la irrupció de la intel·ligència...
