Parlem amb l’eReuse, el col·lectiu que hi ha darrere de circula.cat. Amb aquesta iniciativa volen revendre material remanufacturat de dispositius electrònics per transitar cap a una economia circular:
Expliqueu-nos una mica més en què consisteix el projecte de circula.cat.
Circula.cat és un e-commerce que el que fa és revendre material remanufacturat de dispositius electrònics. Darrere de circula.cat som diverses les entitats d’arreu del territori que intercooperem per donar una nova vida a ordinadors funcionals cedits per institucions públiques o privades. A grans trets, volem lluitar contra l’e-waste i l’obsolescència programada, que són conseqüències de l’economia lineal, i a la vegada generar llocs de feina per a persones que reparen, tracen i recomercialitzen dispositius. Des d’eReuse tenim una doble estratègia per trencar les barreres que hi ha cap a la reutilització i l’economia circular. D’una banda, l’equip d’Usody.com ha desenvolupat un software que restaura i certifica la qualitat dels productes al mercat de la segona mà, al mateix temps que n’assegura la cadena de custòdia. El software en codi lliure permet testejar els dispositius i estimar mitjançant un algorisme el seu valor d’ús, inventariar a nivell de component, etiquetar amb una etiqueta intel·ligent, i moltes més funcionalitats. Una altra de les estratègies d’eReuse va ser alinear-nos a Barcelona i fer un circuit d’entitats on, en lloc de treballar independentment, intercooperem. Nosaltres, com a eReuse, intentem convèncer les administracions públiques i empreses per donar-li una segona vida als seus equips. Això hem estat fent, donar una segona vida, prioritzar la reutilització, i assegurar-ne el reciclatge gràcies a aquesta traçabilitat de tots els equips que dona el software. Hem aconseguit formalitzar convenis amb l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa i estem treballant amb la Generalitat de Catalunya perquè donin tot aquell material que els ha quedat obsolet, però que encara funciona. Pel que hi ha mercat, que és a partir del Core i3 cap amunt, formalitzem tots els convenis, fem tota la burocràcia, i compartim els inventaris del que rebem amb les entitats restauradores, com ho són Solidança, Andròmines, Alencop, Trinijove, Dónalo… Amb uns criteris basats en el blockchain distribuïm aquests equips entre aquestes entitats restauradores, per refabricar el material. A la vegada, aquestes entitats comparteixen els inventaris amb altres entitats que estan dins del circuit que revenen els equips. Circula.cat entra dins d’aquesta fase, quan tot ja s’ha restaurat, hi ha aquesta pàgina web per trobar la demanda d’aquests equips de segona mà. Va ser una iniciativa que ha tingut el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que ens ha ajudat a fer difusió i intentar obrir mercat en el mercat de segona mà que aquí encara és molt incipient. De moment circula.cat està format només per entitats sense ànim de lucre, per cooperatives i per escoles que paguen el preu que ha costat la recirculació, és un preu just. La nostra batalla ara és que ens deixin obrir a la persona de peu, perquè creiem que el canvi de paradigma es produirà realment quan les persones puguin accedir-hi i comprar de segona mà, perquè sinó es fa un binomi segona mà-pobresa. Circula.cat ha estat el pas final d’una sèrie de camins que hem recorregut abans.
En quin moment va sorgir la idea?
Va sorgir ja fa un any i va ser una idea conjunta amb l’Ajuntament de Barcelona. Hi havia poc mercat, ens costava ser sostenibles econòmicament perquè costava trobar la demanda i vam decidir fer un e-commerce. L’Ajuntament fa comunicació i difusió, que ens ajuda molt, i ara estem creixent en vendes.
Utilitzeu aquest software que heu desenvolupat vosaltres però, a banda, quin programari poseu als ordinadors?
Posem Linux, treballem sempre amb software lliure. Això també és una barrera de cara al consumidor perquè prefereix Windows. Intentem conscienciar la gent sobre això, perquè si el nostre públic són persones vulnerabilitzades no li farem la mala jugada de fer-li comprar llicències. Pensem que hi ha altres alternatives que fan que el producte sigui molt més assequible. El software fa tots els passos automatitzats i el que és important és que gràcies a la traçabilitat podem veure les hores d’ús ampliades que ha tingut i això ens permet treballar, des de la UPC, en una metodologia per estimar l’obsolescència programada. Com que tenim molts models de fabricants diferents al final podrem saber a quantes hores d’ús arriben els diferents models. No podrem saber per quin tipus d’obsolescència uns no arriben a tantes hores d’ús, però sí saber els que no hi arriben. Això ens dona una mena de rànquing de durabilitat i d’aquí uns anys li podrem dir al consumidor: primer, pensa si necessites un ordinador nou, fes tot el possible pel teu equip, intenta reparar-lo, si l’has de comprar compra’l de segona mà, i si no hi ha res al mercat de segona mà que et convenci compra un producte que sigui durable i reparable. Una altra de les coses que intentem conscienciar molt és que el reciclatge, que és el mainstream que ens venen, forma part d’una economia lineal de comprar-llençar-comprar-llençar. El reciclatge s’ha de fer quan toca, quan aquell ítem ja no té cap valor d’ús. Intentem conscienciar que s’apliquin bé les 3R: primer redueix, després reutilitza i l’últim que s’ha de fer és reciclar.
Ara mateix més o menys amb quants dispositius tracteu?
Tenim 3.000 ítems reutilitzats i uns 7.000 ítems posats dins del software. Això vol dir que potser els han utilitzat per esborrar dades però no per reutilitzar.
Hi ha algun dispositiu que us arriba i no el podeu reutilitzar?
Sí, i tant. Hi ha 700 milions de mòbils als calaixos dels europeus que no ens atrevim a donar perquè hi tenim les dades a dins o no sabem com fer-ho. El software que desenvolupem també serveix perquè el consumidor pugui esborrar les dades. També creiem que hi ha d’haver una proposta de valor de cara al consumidor, que aquest estigui incentivat a reutilitzar aquest mòbil o a reciclar-lo, si no es pot reutilitzar, i, per tant, ha de ser compensat d’alguna manera. Ara estem desenvolupant un blockchain a nivell europeu i estem fent un sistema de dipòsits de manera que el consumidor final que està adquirint un ítem remanufacturat pagui un dipòsit i que aquest se li retorni quan el recicli correctament. La nostra intenció és que es mobilitzin aquests 700 milions de mòbils i els que vindran. En definitiva, pensem que hi ha d’haver una proposta de valor perquè si no hi és allò seguirà amagat al calaix, i una proposta de cara al consumidor, que se senti incentivat a reutilitzar i reciclar els ítems adquirits per mitjà d’un sistema de dipòsits.
A la pàgina de circula.cat dieu: «Vols un ordinador de km 0?» A què us referiu amb l’etiqueta de km 0?
«Make in China, Remake in Catalonia». Ara mateix, tot i que el consumidor paga perquè el seu ítem electrònic sigui reciclat quan el compra, només el 20% es recicla correctament. Hi ha diverses causes, una de les quals és justament pel fet que encara té valor; per la qual cosa segueix rutes al·legals cap a altres mercats. La manca de reciclatge provoca també que hi hagi deixalles electròniques i de material que encara té valor i que acaba contaminant barris sencers dels països d’Àfrica o del sud-est asiàtic. El que intentem és retenir els productes com a productes perquè no s’hagin de fabricar més i més dispositius electrònics en una cadena de fabricació en què es vulneren drets humans de tota classe, sobretot durant l’extracció i la manufactura. Consumir, utilitzar i reciclar prematurament surt molt car al planeta, pel que fa al canvi climàtic i perquè, per exemple, segons el FEM s’estan perdent uns 62,5 mil milions de dòlars en matèries primeres als abocadors.
A banda de posar un software també s’hi han de fer reparacions. Quines reparacions són les més freqüents que us heu trobat?
Quan tu has de reparar un ordinador primer has de pensar si et sortirà a compte fer-ho, perquè si el valor de venta és molt menor de les hores que tu l’estàs reparant no ho pots fer, perquè no seràs sostenible econòmicament i l’economia circular tracta justament d’això, de ser sostenible. Després d’anys de proves pilots, nosaltres hem determinat que només té sortida el que té un processador i3 i cap amunt. Un cop aquests equips estan en mans del restauradors, el que fa el software Usody.com és sotmetre la màquina a diversos tests d’estrès per veure si aguanta. Si ho fa vol dir que està bé. Moltes vegades incrementem la memòria RAM amb memòries d’ordinadors que es reciclaran perquè sigui més potent. El que passa també amb els ordinadors remanufacturats és que molts no admeten el Windows 10, mentre que un Core 2 Duo pot admetre el Linux perfectament. Molta gent només utilitza l’ordinador per navegar per internet o escriure textos, no necessita l’últim model, i fem molta conscienciació per trencar l’obsolescència psicològica que t’obliga a treballar amb l’últim model. Linux funciona molt bé amb productes remanufacturats. Windows10 requereix molta memòria per fer actualitzacions i altres i no és tant òptim, tot i que a partir d’un processador sí que ho és.
Aquesta conscienciació com la feu? Congressos, tallers…
Nosaltres realment som un paraigües que agrupem totes les entitats de l’economia social i solidària i fem més conscienciació de cara a les empreses i l’administració pública, no tant de cara a l’usuari. Ara estem intentant que l’administració, que adquireix un 20% dels dispositius electrònics en total que es venen, faci compra pública responsable. S’està parlant molt de comprar dispositius en què, per exemple, el coltan sigui de fonts segures i controlades, però nosaltres intentem que es compri remanufacturat, ja que el producte ja està fabricat. Amb alguns llocs també tenim equips amb renting, perquè l’economia circular també passa perquè en lloc de consumir un producte consumeixis un servei. Això és un potencial generador de feina, perquè associat al renting hi pot haver molts altres serveis; per exemple, el manteniment. No solament creem llocs de treball en el sector de la remanufacturació sinó també en altres serveis.
La gent ens desfem massa ràpid dels aparells o realment existeix l’obsolescència programada?
Hi ha obsolescència programada en tots els processadors i tots els mòbils i inclús els tècnics que es dediquen a això la tenen molt identificada, per model i per marca. El que és curiós és que, per exemple, quan et desfàs del teu mòbil i no desvincules l’ID d’Apple o el teu compte de Gmail, aquell mòbil és molt difícilment desbloquejable i no podrà ser reutilitzat. Els tècnics el que fan és que quan detecten una obsolescència i l’aconsegueixen salvar publiquen el mapa perquè altres tècnics també puguin fer-ho. Hi ha molts tipus d’obsolescència
L’obsolescència programada fa que canviem massa ràpid els mòbils, per exemple, quan encara poden funcionar?
En el mercat dels mòbils ja no hi ha innovació, està tot inventat, l’únic que fan és augmentar la potència de la càmera o detalls així i la gent es torna boja per comprar-se un mòbil nou. Tampoc no n’és conscient del que passa, potser perquè tot aquest esclavatge i l’extracció del material no és al seu costat, no ho veu i li queda molt llunyà. Seria molt diferent si el seu veí ho fes, però com que passa a la Xina o a altres països no en som conscients. Hi ha molta feina a fer i que la responsabilitat del residu caigui en el consumidor, no en el ciutadà.
Ara mateix treballeu amb unes 7 o 8 entitats. Com es decideix amb quines es treballa i com pot una entitat entrar a formar part del circuit?
El circuit està obert i s’hi pot afegir qualsevol entitat. Treballem sobretot amb economia social i solidària però també treballem amb altres sectors, això depèn del donant. Si l’administració pública diu que els equips han de ser restaurats per l’economia social i solidària i que els rebin escoles, aquells equips seguiran aquesta via. Si a una empresa li és igual qui els restauri i qui sigui l’usuari final pot anar per altres vies. El circuit està obert a tothom, l’únic que fem nosaltres és calcular el rendiment de cada entitat, com està fent ús dels equips. Si n’hi ha que reciclen prematurament equips als quals nosaltres creiem que es pot donar una segona vida, resten punts. En canvi, les entitats que donen sortida a tot i que ho fan bé, guanyen punts.
Amb quins dispositius treballeu? A la web teniu ordinadors, impressores, torres…
Ara estem molt focalitzats amb torres i ordinadors portàtils i estem començant a fer mòbils. D’aquí un mes començarem a comercialitzar-los. En realitat, nosaltres no venem aquests productes sinó que fem una cessió d’ús, nosaltres tenim la propietat perquè som els que decidim si allò es pot reutilitzar una vegada l’entitat que l’ha rebut ja no el necessita més. Si considerem que no, l’entitat el pot enviar a un punt verd i dir-nos quin, però si considerem que sí ens el retorna i el tornem a posar al cercle. Amb el sistema de convenis que hem utilitzat fins ara hem vist que no totes les entitats ens avisen de què fan, per això hem començat a aplicar un sistema de dipòsits que, al cap i a la fi, era el que feien els nostres avis quan tornaven l’ampolla de vidre, que se’ls hi tornaven uns diners.
A la web hi ha un preu per a cada dispositiu. Qui representa que ho paga això?
Això és com es gestiona el circuit. El que paga és l’entitat que el rep i paga més o menys la meitat del que costa al mercat de segona mà. És un preu que cobreix els costos que han tingut les entitats del darrere, i en cap cas està orientat a marges… Hi ha un sistema de compensacions dins del mateix circuit que marca quant s’emporta cadascú: el que ha desenvolupat el software, qui ha aconseguit els equips, el que l’ha remanufacturat… Treballem amb la intercooperació i cadascú s’emporta una part d’aquell ordinador. El que ens permet treballar de manera cooperada és fer front a l’oferta i la demanda i equilibrar-la. Utilitzem un sistema de gestió comunitària. És la comunitat, que en aquest cas seria el circuit, la que s’encarrega de preservar el bé comú, els dispositius.
No hi ha cap altra iniciativa d’aquest estil a Barcelona. Trobeu a faltar alguna proposta semblant amb qui cooperar o ajudar-vos?
Cooperem amb entitats d’arreu del món amb les quals codesenvolupem estàndards, processos i, fins i tot, codi, que com que és lliure, ajuda a l’escalabilitat de la iniciativa. Per exemple, el circuit s’ha replicat a Madrid de la mà de La Kalle, Vortex, RecuMadrid i Dream it, que han creat la xarxa Sempiterna.
Enllaços relacionats
Cita recomanada: MOSAIC. Entrevista a eReuse (cat). Mosaic [en línia], juliol 2020, no. 184. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n184.2029
Deja un comentario