El joc de paraules era massa fàcil –i esperar a arribar al número 2001 no semblava viable–. 201: Una odissea. Són vint-i-tres anys de números parlant de multimèdia, de tecnologia, de creativitat, en definitiva. Un camí llarg que va començar quan la nostra relació amb la tecnologia digital era una altra, i que al llarg d’un gran nombre d’articles ha anat resseguint com aquests canvis han afectat el món de la creació multimèdia, l’art i el disseny. Una odissea, certament, de la que no tenim pas ganes de veure’n el final.
El número 201 és, doncs, un pas més. Però és alhora, un luxe de número, amb textos que combinen perfectament la capacitat d’anàlisi del moment actual –tan marcat per l’aparició de la intel·ligència artificial generativa – i de les pràctiques creatives. La combinació d’una selecció d’autors de renom internacional i un equip editorial excel·lent fa que passin aquestes coses.
Lev Manovich, Joan Rosés i Cory Doctorow ens ofereixen tres mirades profundes i fascinants al món de la creació i la IA. A «“Fes-ho nou”: IA, modernisme i art de bases de dades», Manovich ens proposa entendre l’art creat amb IA en relació amb altres pràctiques artístiques que han treballat amb el collage i la composició, a partir d’obres preexistents. Des d’aquest punt de vista, no és més que la conseqüència d’una nova acumulació d’artefactes culturals que es fan accessibles a gran escala; amb un propòsit artístic determinat i les eines adequades, pot ser una font molt vàlida de creació artística. A «Les màquines salvatges», Rosés posa de relleu la incertesa inherent que hi ha, programada, al cor de la IA. D’aquí que en digui que és una tecnologia indomable i, per tant, en qüestioni l’acceptació acrítica que se n’està fent com a eina. La IA no erra perquè encara sigui imperfecta, sinó perquè aquest error és inevitable. I si bé això pot tenir un valor artístic indiscutible d’inspiració, en entorns professionals on el que cal és precisió, aquest error genera perplexitat. Finalment, a «L’inquietant art de la IA», Doctorow es qüestiona si realment la IA pot fer art que valgui la pena com a tal, en tant que tecnologia que no té cap mena d’agència real –per bé que sap fer que ho sembli–. En un documentadíssim article, que a més té la virtut de recordar-nos que el text natural de la web és l’hipertext, l’autor s’endinsa en una argumentació molt valuosa sobre el dret a l’accés a la informació i el dret a la creació, tant des del punt de vista més pur com des del dels drets laborals, alertant-nos dels perills de legislacions futures que, amb l’argument de protegir els autors, en realitat els acabin restringint més fortament, protegint encara més aquells a qui les lleis protegeixen sempre.
Sense deixar del tot el tema de la IA, a «Un assemblatge especulatiu», l’artista Weidi Zhang ens parla dels seus projectes d’art digital, en els que a través d’una sèrie de col·laboracions amb persones d’altres àmbits de coneixement explora diverses maneres de relacionar-nos entre nosaltres mitjançant el llenguatge, la memòria i el nostre entorn. Finalment, el duo d’artistes Santi Vilanova i Eloi Maduell, Playmodes, ens proposen endinsar-nos a repensar l’escriptura i l’experiència musical mateixa a «Una geometria del temps». Tot resseguint algunes de les seves obres més recents, així com el procés creatiu que hi ha al darrere, ens acompanyen a fer un viatge creatiu i intel·lectual pels diversos aspectes del so, des dels espetecs d’una Harley-Davidson fins a les seves creacions de música visual.
Curiosament, tant Zhang com Playmodes acaben els seus articles portant-nos a l’espai exterior, parlant-nos d’experiències audiovisuals amb els astres com a protagonistes. A Mosaic no aspirem a tant, i de moment ens quedem a la terra. Això sí, buscant-hi les estrelles que hi tenim, a vegades ben a prop, i a vegades a l’altra punta del món, com és el cas d’algunes de les persones que signen els articles d’aquest nou capítol de l’odissea: el número 201.
Cita recomanada: SOLER-ADILLON, Joan. 201 – Una odissea. Mosaic [en línia], octubre 2024, no. 201. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n201.2401
Deja un comentario