Pot la tecnologia servir per reconnectar amb la natura en lloc d’allunyar-nos d’ella? Aquesta paradoxa constitueix el punt de partida de Sinfonía Biótica, un projecte que converteix la realitat virtual en un pont sensorial vers el món vegetal, fent audible allò que els nostres sentits no aconsegueixen percebre. En un moment marcat pel col·lapse climàtic i la creixent distància entre l’urbà i el natural, l’art digital pot oferir no sols escapisme, sinó també noves formes de relació amb organismes no humans.
Un ecosistema creatiu interespècie
Sinfonía Biótica és un ecosistema creatiu interespècie: una experiència immersiva de realitat virtual interactiva en la qual humans i plantes col·laboren per generar una peça audiovisual única. Cada organisme digitalitzat –arbres emblemàtics d’Espanya i Portugal– actua com un instrument dins d’aquesta simfonia. Els seus impulsos elèctrics, registrats durant hores, es tradueixen en melodies, ritmes i textures sonores; el moviment i la veu del participant modifiquen el paisatge en temps real. El resultat és una obra irrepetible, la forma de la qual depèn de l’activitat bioelèctrica de cada planta, de l’hora del dia i de la intensitat dels gestos de qui porta el headset.
La barrera entre espectador i creador desapareix. No es tracta de contemplar una escena predefinida, sinó de cocrear amb alzines, freixes, boscos de laurisilva o amb sequoies digitalitzades. Aquestes espècies –l’alzina solitària de la devesa de Salamanca, la freixa de Sancti-Spíritus, la laurisilva de Fanal (Madeira) o les sequoies gegants de Buçaco– han estat capturades mitjançant tècniques de gaussian splatting, generant núvols de punts fotorealistes que conserven l’atmosfera i la morfologia dels espais originals. Els seus cossos virtuals s’alteren en temps real segons les dades prèviament registrades i les accions de l’usuari. L’obra es genera mitjançant la interacció de tres agents creatius: els arbres (a través dels seus impulsos elèctrics), l’usuari (mitjançant moviments, veu i exploració) i el sistema que tradueix, interpreta i fusiona totes dues entrades.
Tecnologia com a traductor: biodata, VR i sonificació
Per capturar la «veu» de les plantes, el projecte utilitza dispositius de biodata: maquinari open source basat en Arduino ESP-32 que amplifica els senyals elèctrics en el rang de microvolts i les variables mediambientals i les converteix en dades MIDI. Aquesta activitat bioelèctrica està lligada a processos com ara la fotosíntesi, el transport de nutrients i la resposta a estímuls ambientals –llum, tacte, temperatura–, que la ciència vegetal investiga des de fa dècades. El biodata, originalment desenvolupat per Sam Cusumano i adaptat per l’equip de Sinfonía Biótica, permet traduir aquests impulsos en paràmetres sonors i visuals accessibles a la percepció humana. Els dispositius es fabriquen amb impressores 3D i la seva documentació és pública, de manera que qualsevol persona interessada pot construir el seu propi sensor i contribuir a la xarxa d’arbres monitorats. Durant els anys 2024 i 2025 s’han registrat més de trenta exemplars en diferents localitzacions.
La digitalització dels espais combina fotogrametria i gaussian splatting, una tècnica recent que produeix núvols de punts amb qualitat fotorealista a partir de fotografies. Cada punt conté informació de posició, color i opacitat, la qual cosa permet un renderitzat en temps real que supera en realisme a la fotogrametria tradicional i resulta més eficient que les malles 3D convencionals en entorns VR. La captura es realitza amb el dron DJI Mini 4 Pro i la càmera Osmo Pocket 3; el processament genera milions de pinzellades que s’integren a Unreal Engine mitjançant plugins especialitzats. Sinfonía Biótica és un dels primers projectes artístics espanyols a aplicar aquesta tecnologia en entorns immersius, explorant un terreny encara experimental en el panorama de la creació digital.
El disseny sonor, a càrrec de les compositores María Castro, Laura Zapata i Pedro Fraguela, assigna a cada organisme un instrument virtual propi dissenyat segons les seves característiques ecosistèmiques. Els impulsos elèctrics es converteixen en notes MIDI que activen la síntesi adaptativa; el paisatge sonor ambient (enregistraments de camp), les melodies generades per les plantes i els sons provocats pels moviments de l’usuari se superposen en capes no lineals. Cada moviment musical utilitza escales i maneres úniques inspirades en l’ecosistema que representa. La música mai sona igual dues vegades. La documentació tècnica està disponible a sinfoniabiotica.xyz/the-tecnology/.
Estructura de l’experiència
L’experiència es divideix en dues parts. La primera, introductòria, és una peça d’uns set minuts pensada per a festivals i trobades en la qual una sèrie d’éssers ens acompanyen en el descobriment de capes de realitat superposades a la que coneixem: organismes que es comuniquen entre si, comparteixen nutrients i, en definitiva, col·laboren per a desenvolupar-se i crear més vida, més biomassa, més biodiversitat. Després d’aquesta introducció, accedim a un espai obert des del qual podem visitar els diferents ecosistemes recopilats –l’alzina solitària de la devesa de Salamanca, emblema de resistència a la Península Ibèrica; la freixa de Sancti-Spíritus; el bosc de laurisilva de Fanal (Madeira), relicte del Terciari i Patrimoni de la Humanitat UNESCO; les sequoies gegants de la Mata Nacional do Buçaco, monument nacional portuguès; pinedes de muntanya, pollancredes de ribera i altres paisatges ibèrics–, explorant i cocreant amb cadascun.
Ecologia, patrimoni i canvi climàtic
Sinfonía Biótica no és només una peça artística; també és la valorització del patrimoni natural ibèric i la documentació digital d’ecosistemes emblemàtics. Els arbres digitalitzats són testimonis i víctimes del canvi climàtic: la laurisilva de Madeira, sensible a les variacions de la humitat; les alzines ibèriques amenaçades per sequeres extremes i desertificació; els boscos de ribera, alterats pels cicles hídrics; els pins de muntanya, exposats a noves condicions. En fer-los «experimentables» en primera persona, el projecte genera empatia i consciència sobre la urgència de la seva protecció, transformant la percepció de «recursos naturals» en la de «cohabitants del planeta» amb agència pròpia.
Els valors del projecte es materialitzen en la pràctica: codi i maquinari oberts, documentació pública accessible, 50 % dels beneficis destinats a la plantació i cura del bosc de MolinoLab (que recupera un terreny degradat per pràctiques ramaderes i agrícoles), i una plataforma de dades obertes (db.sinfoniabiotica.xyz) que ofereix un mapa de registres, dades mediambientals i elèctriques, i, en desenvolupament, una API perquè altres creadors, artistes i científics desenvolupin instal·lacions, estudis o eines a partir de la informació recopilada. L’obertura és explícitament una estratègia de continuïtat: el projecte creix quan més persones contribueixen amb els seus propis biodata o amb les seves creacions derivades.
Comunitat oberta, formacions, sentinelles i dades en temps real
A l’equip de desenvolupament, a més de les artistes sonores esmentades prèviament, s’hi troben també Pedro Ribot (Unreal Engine) i Joaku de Sotavento (Electrònica i tests d’usabilitat). Junts, al llarg de l’any 2025 hem desenvolupat altres projectes electrònics connectats amb Sinfonía Biótica, els Centinelas del bosque, dispositius interactius que connecten amb arbres específics i tradueixen la seva activitat bioelèctrica en llum i so. Són objectes contemplatius que permeten seguir els «senyals vitals» d’un arbre des de casa mitjançant un codi QR que enllaça amb les dades en temps real. Disponibles com a kits DIY o premuntats, es fabriquen amb impressió 3D, tall làser o feltre, i poden incorporar elements orgànics com ara escorça o branques del mateix arbre. Funcionen com a vincle emocional entre la persona i un organisme concret, convidant a la contemplació i a una connexió profunda amb la naturalesa urbana o rural.
El biodata s’ha ampliat amb sensors de temperatura, humitat, il·luminació calibrada, llum ultraviolada i índex de qualitat de l’aire, gràcies a la col·laboració amb la Escuela de Montes de la Universitat Politècnica de Madrid. S’emmagatzemen dades crues (desviació estàndard, mitjana, màxim, mínim, llindar) amb la resolució màxima permesa pels sensors, superant la conversió prèvia a MIDI de 127 valors. Els enregistraments de llarga durada –i aviat l’streaming en viu des d’arbres com el de MolinoLab o el de Nairobi (Myunbuni)– enriqueixen la base de dades per a futures anàlisis amb deep learning i correlacions amb variables ambientals.
Tallers i formacions amb la UC3M, Medialab Matadero, MolinoLab i el Festival InteractivasFest difonen aquestes pràctiques; el projecte ha estat presentat a Ars Electronica (2024 i 2025), BIME, RTVE, Castilla y León Televisión, CarneCruda i Cineteca Matadero, entre altres espais, i forma part de la xarxa ACTS (Art, Ciència, Tecnologia i Societat).
Noves narratives sobre la coexistència
Sinfonía Biótica qüestiona l’antropocentrisme en reconèixer l’agència dels éssers no humans i proposar una ètica de la cura basada en la comprensió i l’empatia. La tecnologia no substitueix el contacte amb la naturalesa: actua com a interfície que amplifica el que, d’una altra manera, romandria ocult, cosa que permet imaginar futurs en els quals la creació digital serveix per reconnectar, no per separar. En l’encreuament entre art, ciència i comunicació multimèdia, projectes com aquest obren vies perquè creadors, educadors i institucions explorin noves formes de relació amb l’entorn viu.
L’experiència està disponible en accés anticipat a sinfoniabiotica.xyz i a Itch.io, i està en procés de publicació a Steam. Convida a escoltar, a crear i a reconèixer-se com a part d’una xarxa de vida que transcendeix espècies i fronteres.
Cita recomanada: FERNÁNDEZ, Fernando. Sinfonía Biótica: quan humans i arbres cocreen en realitat virtual. Mosaic [en línia], Mary 2026, no. 207. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n207.2601
Deja un comentario