Si hagués de triar un invent que va canviar la humanitat per sempre, seria la comunicació escrita. Ha permès plasmar el coneixement, transmetre la història i és una eina poderosíssima per a l’avenç i el progrés.
Fins i tot ara, és el mitjà principal per comunicar-nos i ajudar-nos a entendre el món. Sigui a través d’un paper científic, un missatge de text en un programa de missatgeria o una publicació en la web.
Potser us heu acostat a aquest article per a veure alguns trucs amb CSS i recomanacions de disseny fàcils d’implementar. No és l’objectiu, sinó donar una visió més àmplia a l’hora d’afavorir l’experiència de lectura i l’aprenentatge en contextos digitals. Hi haurà múltiples solucions i seran les persones les que decideixin què funciona i què no. Nosaltres com a dissenyadors i dissenyadores som simplement «el mitjà» perquè això succeeixi.
Sí que m’agradaria, almenys, donar-vos possibilitats i, sobretot, ajudar a canviar la manera de pensar a l’hora d’acostar-nos a aquest problema. Ja no serveix copiar i ebganxar un text i usar la font habitual, en un context competitiu, necessitem reduir l’esforç i fer que valgui la pena el temps invertit a llegir un contingut.
A tenir en compte
El primer que hem de tenir en compte és la càrrega cognitiva. Estem exposats a milers d’impactes, decisions, etc., al llarg del dia i a la fatiga visual que provoca la nostra contínua exposició a pantalles. No només el monitor de la feina, sinó el mòbil en el nostre temps lliure, les televisions, les projeccions en llocs públics, etc.
És per això que estic molt d’acord amb el concepte de tecnologia invisible. Ja ho deia G. Krishna al seu llibre The Best Interface is No Interface, primer, plantejar-nos si val la pena i que el que fem sigui el menys invasiu possible. De fet, quan treballem bé amb tipografia, el contingut és el que centra l’atenció, tota la resta es disposa en funció d’aquest.
Per això, és tan important el que escrivim. No escrivim per al SEO (o almenys no ho hauríem de fer), sinó per a les persones. Si ho podeu explicar en un paràgraf, millor que en dos… És una qüestió de respecte. Penseu sempre en la persona que ho llegirà i tracteu-lo, almenys tan bé com ho faríeu amb vosaltres mateixos.
Al final, el que busquem en compondre un text és crear un moment de gaudi i reflexió, com quan llegim un haiku. El més valuós avui dia és l’atenció, per la qual cosa fer que gaudeixin tant del que estem explicant com de la manera com ho presentem, és una de les maneres més efectives per aconseguir-ho.
Penseu en el context d’ús. No dissenyem igual per a una lectura reposada que per a algú que va sobre la marxa. Medium.com està pensat per afavorir el temps de lectura, el seu model de negoci es basa en el temps que les persones passen en la seva plataforma i que estiguin disposades a pagar per a això. En canvi, Citymapper.com cerca l’efectivitat, que t’arribi la informació necessària, res més, en el moment adequat. Per això, ens mostra només la informació de la parada i l’andana en què hem de pujar, i no gaire més informació, ja que o bé ja no és necessària o ho serà més endavant.
Un error que hem comès en el disseny digital ha estat replicar massa el món físic. Primer, amb les icones que eren metàfores com la paperera o el disquet; després, organitzant la informació en pàgines com si fos una cosa impresa; i, actualment, homogeneïtzant tots els dissenys a la recerca de la facilitat d’ús seguint els patrons del material imprès. A parer meu, això ens resta oportunitats que la tecnologia és capaç de proporcionar-nos.
En tot cas, en els inicis, era la millor manera d’acostar un nou món, el digital, a les persones.
Un dels problemes del digital, i del qual hem de ser conscients, és que tenim la distracció massa a prop, una icona, un moviment en pantalla, i estem en una aplicació nova. Per això, és molt important dissenyar els contextos de lectura i aprenentatge com a espais complets, inserir tota la informació rellevant i, si hi ha enllaços externs, que estiguin en el moment adequat. Per exemple, amb una secció de recursos i bibliografia al final.
Millorar l’experiència de lectura, un aspecte crucial
A mesura que el consum de mitjans digitals (web, aplicacions, instal·lacions, senyalística, etc.) continua creixent, la manera com els usuaris interactuen amb el text en pantalla té un impacte significatiu en la comprensió, retenció de la informació i en la comoditat general de l’usuari.
És quelcom que no podem deixar passar en cap cas.
Si som una empresa, necessitem que entenguin el valor dels nostres serveis i la qualitat i característiques dels nostres productes.
Com a individus, ens hem de comunicar de manera efectiva. El nostre futur en pot dependre.
Les organitzacions (governs, ajuntaments, associacions, ONG, etc.) necessiten transmetre decisions i informació de manera eficient. Sense deixar ningú fora, adaptant el contingut perquè tothom hi tingui accés. Afortunadament, l’accessibilitat ja no és negociable i està garantida per llei en molts casos.
No només tipografia
Alguns dels factors principals que influeixen en una experiència efectiva de lectura són la tipografia i totes les tècniques que, al llarg dels segles, hem après a utilitzar. Només un bon ús d’aquestes no és suficient. És molt important també tenir en compte el context d’ús, les circumstàncies en què les persones necessiten desxifrar aquesta informació i crear unes condicions adequades perquè l’acte de comunicar sigui possible. Hem de pensar de manera global: font, composició, format, interacció, etc.
Trencant mites
M’agradaria començar amb una cosa fonamental, com és el pensament crític. Moltes vegades coses que s’han repetit sempre acaben sent acceptades i ens hauríem de preguntar el perquè d’això i, quan sigui possible, validar-lo. Si hi ha res que ens ajuda a entendre el món és el pensament científic i aquest planteja una hipòtesi, i mitjançant experiments, mira que sigui reproduïble, que sempre que passi A ocorri B. Fins que després algú vingui amb una nova hipòtesi, que probablement engega a rodar els coneixements anteriors. Així és com avança la humanitat.
Per això, segurament, les idees que exposo a continuació us trenquin algunes idees preconcebudes respecte a la lectura.
No existeix «la tipografia més llegible»
Evidentment, hi ha fonts que estan dissenyades per funcionar millor en pantalla: ull gran, altura de la «x» generosa, elements recognoscibles, etc. I podem partir de l’ofici, la recerca i intentar dissenyar la tipografia perfecta, però això no significarà que sigui sempre la millor opció. Un dels mites que vull trencar és aquest. La realitat, que és el que importa, és que llegim millor allò al que estem acostumats. I poso un parell d’exemples, el primer el d’un bon amic i una de les persones que conec que més fam per aprendre té. Està habituat a llegir papers científics i aquests es componen en columnes força estretes. Si en descarregueu un en format PDF és força probable que us sorprengui i us resulti incòmode. És normal, no és el format més adequat per a pantalla, però és una convenció. Arriba fins a tal punt que quan ha de llegir un text que no està en aquest format, l’adapta, perquè necessita aquesta «familiaritat» que li abstreu del continent per poder centrar-se en el contingut.
Us passarà el mateix a qualsevol de vosaltres. Si els comunicats de l’ajuntament estan escrits en Comic Sans i és al que esteu acostumats, us resultarà més còmode i efectiu que un format, probablement, més professional però menys habitual.
Poso un altre exemple, se cita La Bíblia de Gutenberg com el primer llibre imprès i el que va iniciar una nova era de coneixement. Aquí hi ha diversos mites: que els coreans ja havien imprès amb tipus mòbils bastant abans; i un altre que el bo de Johannes el que buscava era un bon rendiment econòmic, per la qual cosa no buscava la màxima eficiència, sinó «imitar» els manuscrits que els monjos copiaven un a un. Si feu una recerca ràpida de pàgines d’exemple d’aquesta Bíblia us repto a llegir-la a la mateixa velocitat que ho feu amb els correus electrònics de la feina. Complicat. És un format amb molt poques variacions, molt rítmic i amb poc espai, però, sorpresa, això era el més llegible en l’època.
Així que gravem-nos que el més llegible és allò al que la gent està acostumada, no siguem elitistes i adaptem els nostres formats a les necessitats i costums de les persones. Això consisteix a solucionar problemes, no de generar-los.
La meva bandera favorita es justifica a l’esquerra
Un altre mite que m’agradaria trencar és que el fet que sempre s’hagi fet així no significa que sigui la millor manera. Sortint una mica del tema, una de les millors maneres de solucionar un problema és portar a la taula de discussió persones que no estiguin «contaminades» per interessos, especialitzacions o falta de visió. És per això que és tan important treballar amb equips diversos. Els perfils júniors en les empreses fan que vegem els problemes amb una altra perspectiva, molt valuosa, fins i tot encara que validem les nostres decisions, ens faran veure el món d’una altra manera.
Filant amb això, per què el 99,9 % dels llibres impresos tenen els textos justificats? Amb el mateix alineament a esquerra i dreta.
Doncs pel «sempre s’ha fet així» (un dels enemics més grans de la innovació).
En certa manera té sentit, pel que comentàvem abans, llegim millor allò al que estem acostumats. Però aprofundim-ne una mica.
Per què es fa això d’aquesta manera?
Per un tema tècnic. Les pàgines es componien amb tipus de plom i es muntaven sobre un marc metàl·lic «branca» que després es lligava per col·locar-lo en la premsa i poder fer-ne les còpies. Era imprescindible que tot encaixés, perquè, si no, els tipus caurien i era un procés lent i laboriós, així que es col·locaven petites peces entre lletres i paraules per ajustar les distàncies i així poder ajustar a banda i banda les peces i que tot el conjunt formés un bloc. Així que ens vàrem acostumar a això per un tema tècnic. És cert que estèticament ens agrada l’ordre, la geometria i les coses harmonioses, però si busquem realment la llegibilitat, ens trobem amb un problema.
Espaiar paraules fa que el ritme no sigui consistent.
M’explico. Un dia et tocarà posar-te ulleres, encara que no tinguis miopia. Arriba una edat en què el nostre ull perd flexibilitat, és el que es coneix com a «vista cansada». No llegim caràcter per caràcter, sinó que, en realitat, escanegem el text i anem fent salts, que a mesura que passa el temps, ens costa més i som menys precisos. Així que les variacions en les distàncies, encara que puguin semblar mínimes, influeixen en la nostra capacitat de comprensió i en l’experiència de lectura.
Resumint, no us deixeu convèncer perquè les coses sempre s’hagin fet així. No significa que sempre sigui la millor manera de fer-ho. Adapteu-vos al context i les circumstàncies de les persones que han de desxifrar aquesta informació.
Vegem-ne algunes recomanacions.
Llegir ràpidament té un cost
Veureu cursos i recomanacions per llegir més llibres en menys temps. No podem piratejar el nostre cervell. Si realment voleu ajudar les persones a aprendre més, adapteu el contingut i la durada a les necessitats reals. Quants llibres heu llegit que en realitat eren dues idees amb un munt d’exemples? El problema és que adaptem el contingut al que demana el mercat: passa amb la música, el cinema i, per descomptat, amb les idees, que han de prendre la forma d’un llibre, quan podrien ser un article.
De totes maneres, si voleu realment ajudar al fet que una persona pugui llegir més ràpidament, teniu diverses opcions que podeu implementar en els vostres dissenys:
Doneu-li una guia visual. El primer que heu de fer si voleu llegir més ràpidament és usar el dit o un llapis per seguir la línia, un exemple molt habitual són les taules, on una suau trama o una línia («filet») poden ajudar a no saltar accidentalment a la següent.
Dissenya per a lectors amb presbícia. Ajudaràs a tothom. L’accessibilitat no és negociable, i tots i totes ens en beneficiem. Així que per pal·liar el problema dels salts («moviments sacàdics») podem controlar l’amplària dels paràgrafs (grandàries màximes i mínimes, i adaptar l’experiència en els diferents talls per dispositiu). Hi ha recomanacions del tipus 2,5 alfabets com a amplària de paràgraf, però no crec gaire en les fórmules i bones pràctiques. Depèn de molts factors: el mateix dispositiu, l’idioma (evidentment, no és el mateix l’alemany que l’anglès) i fins i tot el mateix tema del qual estiguem tractant. La meva recomanació, com en qualsevol projecte digital, és fer test amb usuaris, sobretot, comprovant la capacitat de retenció i enteniment sobre el que s’ha llegit. Per descomptat, en digital, sempre és recomanable compondre justificant a l’esquerra («bandera dreta») i controlant molt bé la forma de les dents de serra, que no siguin massa pronunciades i controlant la manera com s’agruparan les paraules. No us espanteu, tècnicament, tenim recursos a la nostra disposició.
Componeu com si fos poesia. Aquesta és potser la meva recomanació principal. Sigui una marca, un eslògan o qualsevol paràgraf, cal intentar que tot tingui sentit quan es llegeixi en veu alta. És la millor manera de controlar que el text és comprensible i que es pugui gaudir de l’experiència de lectura. Aquí podem detectar el ritme, si l’amplària del paràgraf és massa curta o llarga, si hi ha poc espai entre línies, etc. En casos determinats, un simple espai irrompible d’HTML « » ens evitarà que, per exemple, «Nova York» o un nom i el seu cognom estiguin en línies diferents.
La millor escola, des del meu punt de vista, per aprendre sobre composició, arquitectura de la informació o disseny visual per a projectes digitals és el disseny editorial, per tenir segles d’aprenentatges, i perquè es va aconseguir un equilibri perfecte entre la bellesa (una cosa no negociable) i la transmissió de continguts. Tot el que observem en revistes clàssiques de moda, arquitectura, etc., ens pot servir en els nostres projectes digitals. Un dels elements que més cal tenir en compte com a dissenyadors de contingut és treballar amb diferents nivells d’informació. Poso un exemple que sembla que no té relació, però que, en realitat, és comú en tots els camps de la comunicació. Imagineu que aneu al cinema amb el vostre fill o filla a veure una pel·lícula de Pixar, els dos gaudiu de la història, però és possible que l’entengueu de manera diferent, o almenys rieu en moments diferents. Es deu al fet que tots els continguts culturals de qualitat tenen nivells. Hi ha bromes per a infants i picades d’ullet als més grans, referències òbvies i d’altres que són només per a gent apassionada d’un tema i que tal vegada no descobriu en el primer visionament. No us ha passat mai que probablement el vostre disc favorit no era fàcil en la seva primera escolta? I que, a mesura que passava el temps i l’escoltàveu més, anàveu descobrint detalls i capes en ell. Passa el mateix amb els continguts. Un article d’una revista ha de tenir diferents nivells per a un visionament ràpid, una lectura fugaç i, per descomptat, un enteniment profund de la matèria. Per al primer nivell ens cal titular de manera clara (res d’odiós clickbait), entradeta amb la informació principal (important les 5 W) i algun destacat clau (declaració, cita, estadística, etc.); per al segon nivell de lectura (un quadre amb una explicació sobre una àrea concreta), títols intermedis («titolets»), textos en negreta, etc.; i, per a l’últim nivell més profund, text ben organitzat i referències, peus de pàgina, bibliografia… Que diferents tipus de lectors puguin treure rendiment i aprenentatges al que escrivim. És igual que sigui un text científic o la fitxa de producte de la nostra botiga en línia.
Compte amb les convencions, el context mana. Quina grandària ha de tenir un text? La recomanació habitual era 10-12 punts per a text imprès i 16 píxels, per a pantalla. Però en el món real no existeixen les receptes que serveixen per a tot. Després ve una editorial que treu una col·lecció a cos 18 punts i és tot un èxit, quan la gent s’adona de la comoditat de llegir en cossos més grans i amb marges generosos. El mateix en digital: són el mateix 16 píxels en una pantalla de mòbil llegint en un vagó de metre abarrotat que en una tauleta de 13 polzades en la tranquil·litat de casa teva? Per descomptat que hem de deixar a l’usuari que personalitzi l’experiència, en ajustos o directament amb interaccions. Però si que hi ha decisions que podem prendre per millorar l’experiència de lectura. Si és un context molt lluminós i el dispositiu té pantalla reflectora, potser un fons fosc no és la millor decisió. Si sabem que els nostres usuaris separen la pantalla del mòbil de la cara, llavors podem ajustar la grandària i la distància al marc del dispositiu (és filar molt prim, però tenim sensors i proves fetes en què el text pot augmentar o reduir-se en funció de la lluminositat, el moviment, etc.). Segurament, heu vist la funció per no marejar-se mentre llegeixes en un transport que ha implementat Apple en els seus dispositius. No es tracta d’un sobreesforç en el desenvolupament, però sí de conrear aquesta mentalitat de dubtar i buscar la millor manera possible de solucionar els problemes. La meva opinió –en molts casos diferent de la majoria– és que han de ser experiències diferents en funció del dispositiu, la persona, el context. Jo, almenys, no vull llegir la mateixa quantitat d’informació en un diari digital, a casa amb el meu lector de tinta electrònica, que en un enllaç que he premut des d’una xarxa social.
Dissenyar d’acord amb el context. Al fil de l’anterior, una bona eina són les calculadores de grandària de font que ens permeten, definint distància i grandària percebuda, saber quina grandària de font és l’adequada per a aquesta situació.
Finalment, encara que és un tema en què podríem aprofundir moltíssim més, hi ha moments en què cal obligar l’usuari a anar a poc a poc. Que hagi de llegir a un ritme més lent o fins i tot que li costi. Un exemple és si vol formatar un disc dur, que hagi d’entendre bé el que ocorrerà i les conseqüències. Podem fer que el text aparegui a poc a poc, destacar que no hi ha retorn, o una de les meves favorites que és fer que llegeixi una frase com «formataré el disc dur i perdré la informació que hi ha per sempre» i que hagi de teclejar-la tal qual, en comptes de simplement prémer un botó.
Bones pràctiques per millorar l’experiència de lectura
Com veieu el tema dona per a molt, sempre tenint en compte les bases del disseny, les convencions del nostre sector, podem inspirar-nos en les publicacions de qualitat, però recollirem algunes recomanacions que podem posar en pràctica immediatament.
Trencar el contrast
L’opció amb més contrast és negre sobre blanc, la segona la contrària: blanc sobre negre, però engrossint una mica els textos, i, en tercer lloc, groc sobre negre. Tanmateix, no són les millors solucions per a entorns digitals. Les pantalles han millorat moltíssim, però aquests contrastos tan extrems són molestos a la vista, poden «rebentar-se» (expandir-se de manera no controlada) i en definitiva resultar en una experiència no gaire bona. Per resoldre-ho, podem «trencar» aquesta relació. Que els fons foscos no siguin negres al 100% (per exemple #303030), que els fons clars no siguin tampoc blancs (com #E7E7E7 o un gris amb la dominant del projecte, tirant a blau, magenta, etc.) i que els textos no siguin negres sobre fons blanc, sinó un gris profund. Podeu trobar exemples en els sistemes de disseny principals, però és important que creeu les vostres pròpies paletes de color adaptades al branding del projecte i que les valideu pel que fa a l’accessibilitat a través d’eines especialitzades. N’hi ha desenes, tant en línia com integrades en la vostra eina de treball.
La llum és la clau
Si la fotografia és pintar amb llum, és un element que hem de tenir sempre en compte. Tant la llum que projecta la pantalla com el context del lloc en què es llegirà aquesta informació.
Per exemple, en una presentació és interessant que el fons no sigui blanc pur, perquè això serà llum en tota la seva intensitat i molestarà els assistents. Quant a la llum que projecta el dispositiu, una aplicació que ha de ser llegida de nit, hauria d’adoptar un tema fosc, per no enlluernar-nos i ajustar-ne contrast a opcions càlides.
La importància dels detalls
I això inclou la tipografia i la llegibilitat, que són essencials per garantir que el text sigui clar i fàcil de llegir. L’elecció de la grandària de la font, l’interlineat, l’espaiat entre lletres i el contrast de color són variables crítiques que afecten la llegibilitat. A més, és fonamental assegurar que el disseny sigui responsive, és a dir, que el contingut s’adapti de manera adequada a diferents grandàries de pantalla per oferir una experiència coherent en qualsevol dispositiu. El text s’ha de poder ajustar tant a pantalles grans com a dispositius mòbils sense perdre claredat ni estructura. A parer meu, no generalitzat, els continguts també s’han d’adaptar al dispositiu, al context, a l’historial, etc.
En els textos, es nota ràpidament quan han estat composts de manera professional. Els aprenentatges a través de segles de creació ens han donat la capacitat de crear composicions atractives per mitjà de detalls com:
Puntuació penjant, és quan, per exemple, en una cita, les cometes no s’alineen amb el text perquè aquest tingui una composició perfecta.
En cossos grans es creen ajustos específics. No és el mateix un text que ocupa tot el navegador que una mica més petit, hem d’ajuntar els caràcters, reduir l’interlineat, fins i tot fins al punt de ser negatiu i, en conseqüència, tractar els estils no com una ampliació, sinó com una entitat en si mateixa.
En els llistats, amb nombres o símbols, hem de treballar com en la puntuació penjant i fer una sagnia francesa, en què la segona línia té un marge més gran que la primera, perquè l’element que ajuda a diferenciar cada apartat, sigui un guió, un cercle o qualsevol altre, no interrompi l’alineació del text.
I, per descomptat, per a qualsevol element que vegem que no encaixa, que trenca l’harmonia, hem de crear una regla perquè funcioni visualment de manera perfecta, siguin nombres ordinals, alineació d’elements o els subratllats, un fet important en internet va ser la manera de mostrar, en els seus orígens, que un element era interactiu. Medium, com a plataforma especialitzada en continguts per llegir, té un bon article sobre com ho van implementar: «Crafting link underlines on Medium».
Conclusions
El meu objectiu amb aquest article no és donar-vos dotzenes de recomanacions i bones pràctiques. El tema és molt més ampli del que sembla, i si hi ha interès estaria encantat de continuar amb una cosa que m’apassiona. Això és simplement un replantejament en la manera com dissenyem les experiències de lectura i qualsevol altra àrea dels nostres productes digitals. Busqueu no només la funcionalitat, sinó també el gaudi de l’experiència, perquè no es tracta de si poden llegir-ho, sinó de si voldran fer-ho.
Referències / Enllaços relacionats
L’estudi Ashler és un bon exemple de treball de qualitat. Un dels seus fundadors, Octavio Pardo, és investigador en el camp de la tipografia i la llegibilitat. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=EQL0hWlHHew~
ARILLA, Pedro (2024). Per què és bona aquesta Tipografia. Editorial Campgràfic.
BRINGHURST, Robert (2002). The Elements of Typographic Style. Hartley & Marks.
LUPTON, Ellen (2004). Thinking with Type. Nova York: Princeton Architectural Press.
GARFIELD, Simon (2010). Just My Type: A Book About Fonts. Londres: Profile Books.
TIDWELL, Jennifer (2011). Designing Interfícies: Patterns for Effective Interaction Design. Sebastopol, Califòrnia: O’Reilly.
KUNZ, Willi (2000). Typography: Macro and Microaesthetics. Suïssa: Niggli.
WILLIAMS, Jim (2012). Type Matters!. Londres i Nova York: Merrell Publishers.
STRIZVER, Ilene (2013). Type Rules. John Wiley & Sons Inc.
KANE, John (2002). A Type Primer. Londres: Laurence King Publishing.
Cita recomanada: RODRÍGUEZ, Diego. Com millorar experiències de lectura en Dispositius Digitals. Mosaic [en línia], gener 2025, no. 202. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n202.2409
Deja un comentario