L’evolució de les dones en la indústria multimèdia: avanços, desafiaments i oportunitats

Avanços en la representació de les dones

En la darrera dècada, hem estat testimonis d’una transformació en la representació de les dones en la indústria multimèdia. S’han assumit rols clau darrere de l’escena, com a directores, productores, guionistes, compositores i dissenyadores, que han influït en la direcció creativa de projectes i aportat una perspectiva única a les narratives.

En la pantalla gran, les dones ja no estan confinades als rols estereotipats; han emergit com a protagonistes de pel·lícules que transcendeixen els estereotips, de manera que han assumit personatges complexos i multifacètics que encarnen lideratge. Aquest canvi ha estat impulsat, en part, per la inclusió de dones en funcions de direcció i producció, la qual cosa ha generat narratives noves, autèntiques i diverses.

Destaco tres casos il·lustres que subratllen aquesta revolució creativa. En primer lloc, Ava DuVernay, directora, productora i guionista compromesa amb la diversitat en la indústria cinematogràfica i televisiva. Va dirigir Selma , una pel·lícula que narra la lluita pels drets civils als Estats Units, i ha captivat amb la sèrie Queen Sugar, explorant les vides d’una família afroamericana a Louisiana. Al llarg de la seva carrera, ha advocat incansablement per la inclusió de veus marginades, i ha apoderat comunitats subrepresentades i creat un canvi tangible en la indústria. En segon lloc, Reed Morano, cineasta que ha deixat la seva marca en la indústria com a directora i creadora de la sèrie The Handmaid’s Tale (El conte de la criada), basada en la novel·la de Margaret Atwood. El seu enfocament visual i la seva habilitat per teixir atmosferes immersives han estat essencials en la creació d’una narrativa impactant. Morano també va dirigir la pel·lícula Meadowland, i s’ha erigit com a una figura destacada en la promoció de la igualtat de gènere en la indústria de l’entreteniment. En tercer lloc, Gina Prince-Bythewood, directora i guionista, ha guanyat notorietat gràcies a pel·lícules com Love & Basketball i Beyond the Lights. Els seus relats giren entorn de les relacions humanes i exploren temes profunds com l’ambició i l’autenticitat. S’ha convertit en una veu influent en la promoció de narratives diverses i en la creació de representacions positives de les relacions interracials en la pantalla, de manera que fomenta un diàleg cultural necessari.

En l’àmbit televisiu, sèries de renom com Orange Is the New Black, The Crown i Fleabag han il·luminat una diversitat d’experiències femenines, des de la quotidianitat a la presó fins a la majestuositat de la reialesa, passant per les lluites personals. Aquests exemples ressalten la intricada riquesa de les vides de les dones, desafien audaçment els estereotips arrelats i proporcionen un escenari apoderador perquè les dones comparteixin les seves pròpies històries autèntiques. Algunes de les dones que han ocupat rols prominents en l’àmbit televisiu són Isabel Coixet i Shonda Rhimes. Coixet, directora i guionista, és coneguda per la seva contribució destacada al cinema i la televisió. Va ser la creadora i directora de la sèrie Foodie Love, que va explorar el romanç i les relacions modernes per mitjà del menjar i la tecnologia. Per part seva, Shonda és coneguda per crear sèries de gran popularitat com Grey’s Anatomy (Anatomia de Grey), Scandal i How to Get Away with Murder, èxits arreu del món. Rhimes ha deixat una marca duradora en la televisió en crear contingut emocionalment poderós, divers i addictiu.

En la indústria dels videojocs, un àmbit històricament caracteritzat per l’escassa representació femenina, les dones han assumit un paper líder en la creació d’experiències inclusives i diversificades. Igual que al cinema o la televisió, on s’han introduït títols icònics (Tomb Raider, Horizon Zero Dawn o Life is Strange), amb protagonistes femenines sòlides i complexes, de manera que es desafien els convencionalismes narratius i aplanen el camí cap a una representació més àmplia en aquesta indústria.

En l’àmbit de la producció i el desenvolupament de videojocs, brillen exemples com el de Jade Raymond, qui va exercir un paper fonamental en Ubisoft, on va supervisar la reeixida sèrie de videojocs Assassin’s Creed. La seva influència en la creació de franquícies emblemàtiques i el seu lideratge en la producció de videojocs l’han convertit en una figura influent. A més, trobem Amy Hennig, una veterana guionista reconeguda pel seu treball destacat en la sèrie Uncharted. Hennig va aportar la seva genialitat al desenvolupament de la narrativa i la jugabilitat, marcant una fita en la manera com les històries s’entrellacen amb l’experiència de joc en aquesta aclamada sèrie. Un altre exemple rellevant és Brenda Romero, una dissenyadora i desenvolupadora de videojocs que ha forjat el seu camí com a pionera en la indústria. Al llarg de la seva carrera, ha deixat la seva petjada en diversos títols i gèneres, per la qual cosa ha destacat pel seu treball en jocs que transmeten missatges profunds sobre qüestions socials i culturals.

Desafiaments pendents

Malgrat els avanços, encara s’enfronten desafiaments importants quant a la igualtat de gènere. La representació de dones en papers de lideratge, tant davant com darrere de la cambra (o d’un ordinador), continua sent desigual. Les dones, especialment les pertanyents a minories, encara lluiten per rebre les mateixes oportunitats i reconeixement que les seves contraparts masculines.

La persistent bretxa salarial de gènere continua sent un problema. A Espanya, aquesta bretxa és del 28,21 %, segons l’últim informe Global Gender Gap 2022. Si aquesta desigualtat continua a la velocitat actual, haurien de passar 132 anys per aconseguir una paritat. Una situació semblant succeeix amb els ingressos. Les dones en aquests àmbits sovint guanyen menys que els homes en rols similars, la qual cosa reflecteix desigualtats estructurals arrelades. L’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que les dones cobren un 20 % menys que els homes arreu del món. A més a més, les dones també tenen més probabilitats de sofrir assetjament i abús, la qual cosa pot danyar la seva salut mental i la seva reputació professional (Byerly, 2003).

L’equilibri entre la vida personal i laboral és un altre desafiament per a les dones. Moltes lluitem per equilibrar horaris de treball exigents amb les responsabilitats familiars. Això pot generar un estrès significatiu i dificultar el manteniment d’un equilibri saludable entre el treball i la vida personal. A més, fan front a pressions per triar entre la carrera i la família, la qual cosa pot generar sentiments de culpa i frustració.

En els darrers anys, hi ha hagut moviments creixents per abordar aquests temes en les diferents àrees. Organitzacions com la International Women’s Media Foundation (IWMF), el Women’s Media Center (WMC) o Women in Games (WIG) estan treballant per millorar la situació. Lluiten per augmentar la representació de les dones en els mitjans i en llocs de lideratge i promoure produccions més diverses i inclusives que reflecteixin les experiències i perspectives de les dones i altres grups marginats. Fins i tot s’han creat els Principios para el Empoderamiento de las Mujeres, una guia perquè les empreses promoguin la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones. Aquesta guia es basa en normes internacionals de treball i drets humans.

Un futur que podria ser encara més prometedor

En els darrers deu anys, la indústria multimèdia ha experimentat una transformació significativa en termes de la representació i participació de les dones. Les dones han avançat en rols creatius i executius, han creat contingut innovador i han desafiat els límits del que és possible en termes de narrativa i creativitat.

No obstant això, encara queda un camí per recórrer per aconseguir una veritable igualtat de gènere en la indústria. Es requereix un compromís continu per part de les empreses, els creadors i la societat en conjunt per abordar els desafiaments restants. Això implica promoure la diversitat en tots els nivells de la indústria, garantir salaris equitatius i fomentar un ambient on les veus i perspectives de les dones siguin valorades i respectades.

Per abordar aquests problemes, les organitzacions i els Governs han de prendre mesures per promoure l’èxit i la seguretat de les dones. Això pot incloure implementar més polítiques i procediments per abordar l’assetjament i l’abús, brindar més oportunitats de creixement i desenvolupament professional, promoure la inclusió, utilitzar eines de seguretat en línia, buscar suport de col·legues i organitzacions i responsabilitzar els perpetradors. En treballar tots junts per abordar aquests problemes, la indústria pot esdevenir més equitativa i inclusiva, i les dones poden continuar fent contribucions essencials a la indústria multimèdia, que abasta camps com el cinema, la televisió o els videojocs. És important reconèixer el paper vital que exerceixen les dones en la indústria i garantir que tinguin el suport i els recursos que necessiten per tenir èxit.

Encara que s’han superat molts obstacles, els desafiaments que queden per davant són un recordatori que la lluita per la igualtat de gènere és constant. La indústria té l’oportunitat de continuar evolucionant cap a un espai més inclusiu i divers, on les veus i experiències de les dones continuïn exercint un paper central en la narració d’històries i la creació de contingut multimèdia.

Bibliografia:

BYERLY, Carolyn M. (2003). The Palgrave International Handbook of Women and Journalism. Londres: Palgrave Macmillan.

WORLD ECONOMIC FORUM (2022). Global Gender Gap Report 2022. Insight Report July 2022. World Economic Forum [en línia]. Disponible a: https://www3.weforum.org/docs/WEF_GGGR_2022.pdf

ORGANIZACIÓN INTERNACIONAL DEL TRABAJO (2022). Informe Mundial sobre Salarios 2022-2023: El impacto de la inflación y de la COVID-19 en los salarios y el poder adquisitivo. Organització Internacional del Treball [en línia]. Disponible a: https://www.ilo.org/global/research/global-reports/WCMS_862574/lang–es/index.htm

Cita recomanada: CONTRERAS, Ruth. L’evolució de les dones en la indústria multimèdia: avanços, desafiaments i oportunitats. Mosaic [en línia], març 2024, no. 200. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n200.2314