Entrevista amb Irma Vilà i Òdena

Mosaic va llançar el seu primer número el 2001, recordes què feies i quins eren els teus interessos en aquell moment?

El 2001, estava fent (i també deixant) els estudis de Ciències Físiques a la Universitat de Barcelona i (començant) Enginyeria Tècnica Multimèdia a la Universitat Ramon Llull –durant un semestre vaig fer les dues alhora!–, i, el 2003, vaig fer el treball final de carrera. Vaig programar EMO (en el desaparegut llenguatge Lingo de Macromedia Director), un site d’un projecte artístic de Konic Thtr. EMO era un projecte basat en un programa interactiu que permetia l’anàlisi de l’estat d’ànim de l’usuari o usuària a partir del seu ús del ratolí i de paràmetres d’interacció prèviament establerts, i usar aquesta interacció per afectar la llegibilitat dels textos i paraules en 3D proposats pel projecte. L’any següent, el 2004, vaig cursar el màster en Comissariat i Pràctiques Culturals en Art i Nous Mitjans al MECAD, que em va permetre enfocar la meva carrera professional i fer pràctiques al CCCB, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on em vaig quedar a treballar uns anys tant al departament d’exposicions com al d’activitats culturals.

Durant aquests anys d’inicis dels anys 2000, em movia pel col·lectiu d’artistes audiovisuals Telenoika –que en els anys 2000, 2001 i 2002 va dur a terme el festival VideA, festival d’audiovisuals i noves tecnologies–; i per el hacklab Riereta de Barcelona amb el qual durant un temps van compartir espai al Raval de Barcelona. Descobrint workshops de streaming amb eines lliures, d’open hardware, per exemple, de Pure Data o de les primeres versions d’Arduino; i fent molt bones amigues i amics amb qui compartíem molts interessos! Però també complementant la meva formació fent cursos d’arts i humanitats sobre filosofia del límit, teoria de les sensibilitats, art contemporani, etc. impartits al CCCB i Caixaforum, que tenia una mediateca de media art impressionant on passar hores. Malauradament, la Mediateca ara està desapareguda, encara que seria molt necessària.

També eren anys en què l’escena de música electrònica a Barcelona s’estava consolidant i els primers anys del festival Sónar a mitjans-finals dels anys noranta i principis dels 2000 ens permetien fer grans descobriments musicals o gaudir de referents amb concerts impressionants audiovisuals en directe, que són de la meva devoció. Fou realment interessant el SónarMática, la part expositiva del festival d’aleshores, la qual cosa ara seria el Sónar+D, on vaig treballar el 1998. Així mateix, en altres festivals europeus, com el DEAF organitzat pel V2 de Rotterdam, on vaig treballar com a voluntària en l’exposició de 2004.

El festival ArtFutura també va ser un gran referent en aquells dies, ja que ens va descobrir les primeres imatges generades per ordinador. De fet, va ser el culpable que abandonés els estudis de Física per començar amb Enginyeria Multimèdia gràcies a la fascinació per aquests gràfics onírics d’un altre món. Més tard, vaig treballar diverses edicions al festival com a comissària, jurat del concurs de videojocs i coordinadora de comunicació, entre 2006 i 2009. I per al seu 20è. aniversari, vam fer un catàleg extens i un compendi resum de les seves 20 reveladores edicions juntament amb Andrea García, editora de la meravellosa revista a::mínima, que, en aquells dies, era referent i una finestra oberta a projectes del que anomenem New Media Art.

Quan comença la teva vinculació amb Mosaic?

El 2012, just en començar a treballar a la UOC, em vaig unir a l’equip de direcció que en aquells dies comptava amb Carlos Casado i Laia Blasco, els qui van fer un treball magnífic. En aquell moment vam encarregar la nova imatge de Mosaic que encara podem veure actualment. Després ens vam quedar la Laia i jo potser un parell d’anys, finalment, el 2016, vaig emprendre la direcció en solitari durant diversos anys. Vaig aprofundir a enriquir la revista amb continguts relacionats amb l’art multimèdia, i vaig incorporar moltes entrevistes a artistes locals de la gran escena de l’art digital amb què comptem. L’aventura en solitari va durar fins que Joan Soler-Adillon es va incorporar a l’equip de la UOC i a Mosaic el 2019 i a qui he passat el testimoni de la direcció de la revista.

A la UOC, de quines matèries o assignatures ets professora?

A la UOC, sóc responsable d’assignatures i treballs finals de grau relacionades amb la creativitat digital i els fonaments del disseny gràfic del Grau Multimèdia i del Grau de Disseny i Creació Digitals. En el grau d’Arts, sóc responsable de les assignatures d’Art sonor i el seu laboratori sonor associat i, més recentment, d’Instal·lacions audiovisuals que hem desplegat recentment. Tant en una com en una altra, hem elaborat uns materials docents en obert en col·laboració amb experts en respectius camps. Podeu consultar aquests i altres recursos del grau al site de recursos en obert del Grau d’Arts de la UOC.

Fora de la UOC, també he estat docent de l’assignatura Art i Nous Mitjans en diversos màsters d’arts digitals, i també docent convidada en tants altres.

A més de ser professora a la UOC, tens una important activitat professional fora de l’acadèmia. Podries explicar-nos alguns dels projectes en què has participat?

Sí, els darrers 20 anys m’he dedicat al comissariat i a la producció cultural. Per exemple, fa gairebé 15 anys, el 2009, juntament amb un increïble equip de comissaris i comissàries, investigadors i investigadores, i agents culturals de Barcelona vam crear el laboratori d’investigació cultural ZZZINC, dedicat a generar pensament sobre el paper de la innovació en l’àmbit de la cultura. Vam dur a terme molts projectes i comissariats per a institucions culturals i museus, com ara la ideació i creació de l’Espai BETA del CCCB, que fins ara encara acompanya les exposicions del centre.

També aquell any, em vaig unir a Luthiers Drapaires, un grup de reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques per crear autòmats musicals amb el que fèiem tallers, concerts i exposicions; i també a l’equip de coordinació i gestió de Telenoika, el col·lectiu d’artistes audiovisuals, en què gestionàvem beques, l’espai i les activitats com tallers, concerts audiovisuals, xerrades, trobades, assemblees, etc. Telenoika, alhora, és un gran col·lectiu creatiu: artistes, músics i visualistes, professionals del disseny, programadors i programadores, o hackers formen aquesta comunitat. Va ser una època molt intensa i interessant a Barcelona. Ja el 2008, vaig participar com a assistent al comissariat de la primera gran exposició d’art electrònic de la península, Máquinas y Almas, juntament amb l’equip d’Artfutura, per al Museu Reina Sofía (MNCARS) de Madrid.

Durant els anys següents, compagino la meva activitat curatorial en exposicions a l’espai Laboratori de l’Arts Santa Mónica –el 2011 vaig comissariar al costat de Josép Perelló la primera exposició monogràfica dels reconeguts artistes i pioners del media art, Sistemes Vius: Christa Sommerer i Laurent Mingnonneau, recuperant moltes de les seves primeres obres sobre sistemes vius dels anys 90– amb la realització de projectes internacionals que hibriden recerca científica o cultural i comissariat. Entre ells, destaca Atlas of Electromagnetic Space, una recerca i visualització dels usos socials i artístics de l’espectre electromagnètic, duta a terme amb José Luis de Vicente i desenvolupada per l’estudi de visualització de dades Bestiario el 2008, i mostrat a festivals internacionals com l’AV Festival de NewCastle, el Rixc de Riga o el File de São Pablo, Brasil; Una Cronologia de les Utopies de l’Espectre Radioelèctric, una història alternativa de la radiodifusió, amb què es referencien diferents artistes i activistes que han lluitat per un espectre d’ús públic i lliure, que es va mostrar en l’exposició Camps Invisibles: una geografia de les ones radio; també vaig dirigir la recerca Canvi y Temps, en el marc de l’exposició Cultures del Canvi: Àtoms Socials y Vides Electròniques, exposicions al també desaparegut espai laboratori de l’Arts Santa Mònica. També vaig fer diversos comissariats per a festivals de Mapping amb l’eclosió d’aquest llenguatge audiovisual, com la compilació Món Il·luminat per a diverses edicions del Festival de Mapping de Girona o el de Morelia, Mèxic.

Aquests darrers anys he cocomissariat el programa d’Art i Ciència de la I i II Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona al costat de Pau Alsina i diversos científics i científiques; un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’àrea de Cultura, Ciència, Educació i Comunitat, i l’Institut de Cultura de Barcelona.

També he comissariat NEO, el cicle d’art, ciència, tecnologia i societat del Cosmocaixa de Barcelona. Vam organitzar diverses sessions temàtiques que van oferir a altres públics la possibilitat de gaudir de propostes d’art i ciència, tot establint un diàleg amb les exposicions fascinants del museu. Presentarem propostes audiovisuals per al planetari, o de gran format per a espais indòmits del Cosmocaixa. Cada sessió va comptar amb un fil conductor, una temàtica científica abordada en diferents propostes artístiques, com la geometria, els algorismes, les dades, la robòtica i intel·ligència artificial, la botànica i l’entomologia, la geologia, etc.

M’agradaria destacar també les dues edicions en època de pandèmia de l’Ars Electronica Garden Barcelona al costat d’Hac Te –el hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona impulsat per la UOC–, l’Institut Ramon Llull (IRL), la New Art Foundation i Hangar, entre d’altres. La primera edició el 2020 va transitar el tema Uncertainty and Ecology i la segona el de Temps híbrids – Interdependència amb moltíssimes activitats com a xerrades i taules rodones, beques, residències, exposicions, documentals, que van convertir Barcelona en una de les principals seus deslocalitzades de l’Ars Electronica Festival.

Més recentment, també he codirigit ISEA2022 Barcelona, el Simposi Internacional d’Art Electrònic, impulsat per la UOC, que cada any aterra en una ciutat diferent amb una gran selecció de conferències, presentacions, taules rodones, tallers, exposicions i performances. En la web del projecte es pot trobar tota la documentació, cal destacar el catàleg dels formats artístics, perquè vam mostrar més de 80 peces en diferents exposicions, instal·lacions de gran format o fins al primer espectacle de drons a la ciutat de Barcelona. També podem descarregar els proceedings dels formats acadèmics, i accedir a la videodocumentació de les seves activitats destacades. Podeu trobar més informació en un article que vaig publicar a Mosaic.

I aquí está disponible una selecció d’aquests projectes amb els seus enllaços: https://linktr.ee/irmavila

Pots parlar-nos de projectes de present i futur?

Aquest darrer any ha estat molt intens per compaginar el treball a la UOC i la meva activitat professional comissarial. Durant tot l’any 2023 he comissariat el cicle Miratges: natura i paisatges visuals que hem mostrat a La Façana de lo Pati, el nou espai expositiu del centre d’art, es tracta d’un espai exterior que pren forma d’una pantalla gran de 6×3 metres situada en l’exterior de l’edifici i que disposa de programació pròpia amb un cicle anual. Miratges ha estat el cicle inaugural amb sis propostes artístiques.

El cicle ha mostrat el treball de sis artistes digitals que, a través de la creació i manipulació d’imatges (reals, processades o sintètiques), reflexionen entorn de la representació del paisatge. Des de la manipulació onírica de la imatge fotogràfica de Hamill Industries en Slow Violence, en la cronofotografia del treball Ornitografies i Murmurations de Xavi Bou; de les noves tècniques de gravació de vídeo a través de drons i el collage procedural al Luftraum de Dirk Koy, als patrons hipnòtics basats en la manipulació de fotografia en moviment de Serial Parallels de Max Hattler, fins a arribar a la imatge sintètica creada mitjançant codi en Fluctus de Lia, o en la nova creació d’art generatiu del cicle Bancals d’Anna Carreras.

Una altra proposta comissariada durant 2023, a petició de Tabakalera per a la façana de Kursaal a Donosti, va ser Gradients, una obra visual site-specific, concebuda a través de codi creatiu, algorismes i processos generatius creada per Playmodes. Gradients es va mostrar del 14 al 17 de setembre de 2023 en el marc d’Irekiak Gallery Weekend en què col·labora Tabakalera. La retícula arquitectònica projectada per Rafael Moneo per a la façana de Kursaal serveix com a inspiració per a Playmodes, que transforma aquesta matriu en un llenç creatiu. Les files, columnes i cel·les que configuren aquest enreixat arquitectònic actuen com a contenidors geomètrics per a un estudi minuciós sobre la percepció de la llum i el volum atorgant una nova pell visual que entaula un diàleg íntim amb l’arquitectura i esborra les fronteres de la percepció tradicional de la «pantalla». S’estableix un diàleg audiovisual minimalista i essencial que ressalta l’austeritat material, cromàtica i geomètrica del treball de Moneo.

Finalment, el colofó de 2023 ha estat comissariar l’exposició Forms – Música Visual Generativa, una recerca de Playmodes a Lo Pati, que es mostrà de l’11 de novembre 2023 fins al 21 de gener 2024 al centre d’art contemporani d’Amposta. L’exposició és la primera recopilació monogràfica entorn de les múltiples mutacions que, des de la seva gestació el 2020, han anat transformant el projecte FORMS, obra de l’estudi de recerca audiovisual Playmodes. Aquesta obra –com gairebé tot el catàleg de treballs de Playmodes– es mou entorn de l’eix art-enginyeria i es basa en el concepte de «sonificació de la imatge». S’explora un vast univers sonor de partitures gràfiques algorísmiques, de síntesi d’espectrogrames, d’autòmats audiovisuals o de concerts de música contemporània.

També hem realitzat preparant una publicació extensa sobre el projecte i l’exposició. I estrenem el concert Contorns, nova peça inspirada en conceptes geològics, en el marc de l’exposició el 13 de gener de 2024 a Lo Pati d’Amposta.

Cita recomanada: MOSAIC. Entrevista amb Irma Vilà i Òdena. Mosaic [en línia], gener 2024, no. 200. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n200.2315