L’imprecís límit entre el món natural i l’artificial

«I va dir l’home: Fem la màquina a la nostra imatge, segons la nostra semblança; i que tingui domini sobre els peixos de la mar, sobre els ocells del cel, sobre el bestiar, sobre tota la terra, i sobre qualsevol rèptil que s’arrossega sobre la terra. Va crear, doncs, l’home a la màquina a imatge seva, a imatge de l’home la va crear; sense gènere els va crear. I els va beneir l’home i els va dir: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i subjugueu-la; exerciu domini sobre els peixos de la mar, sobre els ocells del cel i sobre tot ser vivent que es mou sobre la terra» (La Biblia de Las Américas. Génesis 1, 1977).

Pots escriure un text de 1.500 paraules?

Sí, puc escriure un text de 1.500 paraules. Podries proporcionar algun tema o enfocament específic per al text? Això em permetrà personalitzar la resposta per satisfer millor les teves necessitats.

La interacció i les experiències entre l’espai físic i l’espai digital.

La interacció i les experiències entre l’espai físic i l’espai digital són una part fonamental de la nostra vida quotidiana en l’era digital. La convergència de la tecnologia i la vida real ha canviat la forma en què ens relacionem amb el món i amb els altres.

L’espai digital s’ha expandit i s’ha tornat més accessible a través de la popularització de dispositius mòbils i l’expansió de la connectivitat a internet. La tecnologia ha permès als usuaris accedir a una àmplia varietat d’informació, entreteniment i eines en qualsevol moment i lloc. A més, la interacció en línia ha permès a les persones establir relacions i col·laborar de manera remota, i això ha ampliat les oportunitats de comunicació i col·laboració a escala mundial.

copy, edit, paste

És tot el que et cal per tenir la visió ultraviolada del xoriguer, regenerar els nostres òrgans i extremitats com ho fa el peix zebra o, fins i tot, ser immortals com una medusa. La tecnologia crispr és una eina que funciona en gairebé totes les espècies i que opera de la mateixa manera que es treballa en un processador de text, però sense previsualització. Un recurs imaginatiu que suggereix alguns acoblaments molt fructífers (Haraway, 2019a, p. 15). Tenir pell fluorescent, visió polaritzada, canviar de color, augmentar de grandària, créixer pròtesi o músculs. Per què molestar-me a fer exercici, escriure o fins i tot pensar? El límit imprecís entre el món natural i l’artificial, «entre el cos i la ment, entre el desenvolupament personal i el planejat des de l’exterior i moltes altres distincions que se solien aplicar a organismes i màquines. Les nostres màquines estan inquietantment vives i nosaltres, terriblement inerts» (Haraway, 2019b, p. 22).

Hi ha alguna cosa que no puguis fer?

Com a model de llenguatge IA, estic limitat pels meus programes i entrenament. No tinc emocions, desitjos o necessitats personals, i no puc fer tasques físiques en el món real. També puc ser enganyat amb informació incorrecta o confusa, i a vegades hi pot haver una falta de context que dificulti la comprensió d’una pregunta o la generació d’una resposta precisa. No obstant això, dins de la meva capacitat i coneixements, estic dissenyat per respondre a preguntes i proporcionar informació útil.

La microelectrònica és la base tècnica del simulacre, és a dir, de les còpies sense original. La Rachel en el film Blade Runner, Sophia, Alexa, Siri, nadons crispr, blat de moro nan, vaques de pèl curt gmo, llavors terminator, imants superconductors, trens de satèl·lits, xat gpt, éssers humans. En la cultura cíborg cap objecte, espai o cos és sagrat per si mateix, qualsevol component es pot connectar amb qualsevol altre si la pauta i el codi correctes es poden construir per processar senyals en un llenguatge comú (Haraway, 2019c, p. 107).

Què en penses, del cos humà com a interfície?

La idea de considerar el cos humà com una interfície ha guanyat importància en diversos camps. En la filosofia, la idea que el cos és una interfície s’ha explorat en el context de la relació entre el cos i la ment, i com l’experiència corporal influeix en la percepció i la comprensió del món. En l’àmbit de la tecnologia, el cos humà es veu com una superfície per a la interacció amb els dispositius i els sistemes tecnològics, com els sensors, els dispositius de realitat virtual i augmentada, i els dispositius mèdics implantats.

Com es veu el cos-interfície en l’àmbit del art contemporani? Pots escriure 500 paraules sobre una performance d’art contemporani en què un cos té mòbils que transmeten en viu per tot el cos?

Screening body és una performance multistreaming que entén el cos humà com si fos una pròtesi o interfície amb la qual les tecnologies contemporànies d’ús quotidià perceben, assagen, comproven i experimenten l’espai físic. La performance es basa en la combinació de moviments corporals i la projecció d’imatges i sons a través dels mòbils.

Els mòbils es col·loquen en diverses parts del cos i s’utilitzen per crear un efecte sincronitzat i coordinat: braç-mòbil, ungla-càmera, gola-lent, front-pantalla, esquena-webcam. Travessat per les xarxes que domestiquen l’espai públic, un cos es mou. El públic virtual guiona el recorregut del cos per un espai físic al qual s’accedeix en viu via twitch/culturalrizoma. Aquests mòbils són controlats per una aplicació especialment dissenyada per la performance, i això permet crear una experiència visual i sonora en temps real. Múltiples imatges reprodueixen les accions dels comandos que es reben per xat. Cada moviment reverbera en latències d’un mateix present, tradueix perspectives que se solapen i intervé en diferents espais virtuals.

L’impacte visual d’una performance d’aquest tipus és impressionant, ja que els mòbils creen una sensació de moviment i profunditat. Les imatges projectades en els mòbils es fusionen amb els moviments del cos per crear una obra d’art en tres dimensions. A més, la capacitat dels mòbils per emetre sons i música en viu afegeix un element encara més impactant a la performance.

Pots escriure sobre una performance que té lloc en un espai tancat i el públic només pot veure el que està passant a través dels mòbils?

Un altre dia diví. Un espai tancat. L’audiència seu i segueix les instruccions.

És real? És virtual? És un simulacre? Som dins o fora? Està passant ara? La performance gira al voltant del diàleg i la tensió entre realitat i virtualitat en les nostres vides de ciutadans usuaris.

El públic participant és benvingut a l’espai escènic per convertir-se en audiència virtual, en usuaris de mòbils. Aquesta performance, transmesa en viu a través dels dispositius mòbils personals, permetia al públic veure el que succeïa dins de l’espai dels seus telèfons i observar la performance des de diferents perspectives. La representació dels cossos dels performers a les pantalles dels mòbils generava proximitat i intimitat. Els cossos sortien. Entraven. Eren allí, però també en els mòbils, on continuaven passant coses.

Aquesta performance va demostrar el que es pot fer amb eines digitals comunes per crear experiències artístiques úniques i immersives. No obstant això, aquest tipus de performance també presenta alguns desafiaments. Un d’aquests reptes és la qualitat de la transmissió, ja que la qualitat del senyal i la velocitat de la connexió a internet poden afectar l’experiència del públic. A més, l’ús de mòbils en un entorn tancat també pot presentar desafiaments de seguretat, ja que és necessari assegurar-se que els mòbils no interrompin la performance o distreguin altres espectadors.

Pots escriure sobre una performance en la qual un visitant recorre una exposició d’un museu amb moltes càmeres de mòbils que s’enfronten a les càmeres de seguretat?

Multi FPS és una performance que es fonamenta en el concepte d’ extimitat de Paula Sibilia, aprofundint en la impossibilitat d’aïllament en un present en què les parets estan travessades per les xarxes. Aquestes noves extimitats projecten una constant performance d’un mateix; un espectacle-xou de la nostra personalitat, en el qual cada persona «comissaria» el que mostra o no del seu personatge-performer; alhora que els nostres cossos i formes de vida es tornen compatibles amb aquests dispositius.

Durant la performance, un cos experimenta la sensació d’estar constantment sota observació, mentre les càmeres de mòbil registren el moviment i les càmeres de seguretat el vigilen. Aquesta experiència genera una reflexió sobre el paper de la tecnologia en la societat i com la vigilància i la privacitat estan interconnectades. La performance també explora el poder i l’autoritat que tenen les càmeres en la societat actual i com això afecta l’experiència individual i col·lectiva de la llibertat i la privacitat.

Pots escriure sobre una performance que indaga en la noció de «temps real» i els desajustos que es produeixen entre temporalitats reals i virtuals?

Sand Walk és una performance sonora que indaga en la noció de «temps real» i la durada d’una instància present que interfereix realitat i virtualitat.

En un món cada vegada més digital, la línia entre la realitat i la virtualitat s’ha tornat cada vegada més borrosa. Moltes vegades, ens trobem en situacions en les quals l’experiència en línia sembla tenir un ritme diferent del perforem món real. Aquesta performance utilitza diferents tècniques, com la incorporació de mitjans tecnològics o la manipulació de la percepció del temps, per il·lustrar com el temps es pot distorsionar en el món virtual.

Segons la teoria Timewave Zero de Terence McKenna –en què va formular un concepte sobre la naturalesa del temps basat en patrons fractals i proposava que això predeia la fi dels temps–, el temps no és lineal, sinó que hi ha ingressions contínues de temps en el temps. Podem introduir altres instàncies presents en el nostre present? Podem usar imatges per mesurar el temps? O sons per controlar-lo? Quin sentit té veure-hi, si el que veiem no es pot traduir en imatges; o escoltar si no es poden capturar els sons; o ser en un lloc si no es pot registrar? Les instàncies virtuals són essencialment atemporals? Quin és el «temps real» de Sand Walk?

A manera de conclusió, en els últims anys hems vist una explosió en la popularitat d’interfícies físiques i digitals. Aquestes interfícies han permès una interacció més intuïtiva, natural i directa amb el món digital. Per exemple, els dispositius de realitat virtual permeten als usuaris navegar pel món virtual de manera immersiva. L’ús de pantalles tàctils ha permès que els usuaris interactuïn amb les màquines a través del tacte. Les pantalles tàctils ens permeten fer gestos per controlar la interacció amb l’entorn digital. A més, estem veient una interacció creixent entre la tecnologia i l’espai físic. Aquestes interaccions es poden veure en els sistemes domòtics moderns en què s’utilitza la tecnologia per controlar diferents dispositius com ara llums, panys, persianes i altres equips domèstics. Aquestes tecnologies també s’utilitzen en edificis intel·ligents per millorar el confort i l’eficiència energètica de la llar o de l’edifici. Som davant un canvi en la forma en què vivim les nostres vides gràcies a la interacció entre l’espai físic i el digital. La tecnologia ens permet interactuar amb el nostre ambient de manera més intuïtiva i natural, i això ens ofereix un grau de control més alt sobre els nostres entorns físics. Aquestes noves formes d’interacció són només el començament del que veurem en el futur pròxim: un món cada vegada més connectat on les barreres entre l’espai físic i el digital desapareixeran del tot; en el qual no hi haurà cap límit entre el món natural i l’artificial.

L’home ha mort. L’home segueix mort. I nosaltres l’hem matat.

Documentació:

Anònim (1986, 1995, 1997). La Biblia de Las Américas. Génesis 1, pp. 26-28. The Lockman.

HARAWAY, Donna (2019a). Manifiesto Cyborg, p.15. Màlaga: Kaótica Llibres.

HARAWAY, Donna (2019b). Manifiesto Cyborg, p. 22. Màlaga: Kaótica Llibres.

HARAWAY, Donna (2019c). Manifiesto Cyborg, p. 107. Màlaga: Kaótica Llibres.

MCKENNA, Terence (Director) (1994). TimeWave Zero [Pel·lícula].

Cita recomanada: CARMINATI, Natalia. L’imprecís límit entre el món natural i l’artificial. Mosaic [en línia], març 2023, no. 198. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n198.2306