El concepte hibridació fa referència a l’associació i la fusió d’elements diferents. Les interfícies, enteses com a llindar, com a punt de transició o també com la superfície entre dues fases, constitueixen l’espai de connexió entre el món físic de les persones i el món digital de la computació. La temàtica ens sembla de tan interès que li dediquem una edició JUX Mosaic i aquest número especial de la revista.
Tres anys després de l’esclat de la crisi generada per la covid-19, les tecnologies digitals se situen, sens dubte, en el centre de nombrosos debats en àmbits com la cultura, les arts i l’educació. La crisi no tan sols va buidar els espais físics, sinó que va posar en relleu totes les mancances existents respecte a les estratègies digitals: el funcionament, l’adequació o els problemes derivats de les diverses bretxes digitals. Si bé les circumstàncies han estat excepcionals, una tornada a un context prepandèmic es considera altament improbable, entre altres qüestions perquè el context digital i els hàbits adquirits han canviat considerablement el context.
Les activitats virtuals i presencials coexisteixen i necessiten interactuar. Festivals, museus, institucions, projectes educatius i experiències artístiques són alguns dels afectats per aquest canvi tan rellevant. Per aquest motiu, en aquest número especial de Mosaic convidem els ponents de la JUX i diferents experts que aborden en propostes diverses la idea i el concepte de hibridació des de punts de vista personals i complementaris entre si.
Andrés Burbano, professor i investigador dels Estudis d’Art i Humanitats de la UOC, a «Realitat, computació i virtualitat» presenta la connexió entre les interfícies i evoca les idees de Vilém Flusser, enteses com a llindar o el punt de transició entre el món físic de les persones i el món digital de la computació.
Citlali Hernández comparteix la seva recerca i experiències artístiques entorn del cos i la seva simbiosi amb la tecnologia. Se centra, sobretot, en les reflexions derivades del procés de desenvolupament del seu projecte Cuerpo Transceptor. Destaca en la seva evolució un procés orientat a utilitzar el cos de l’artista com a mediador entre l’espai físic i l’espai en línia, en una performance híbrida en la qual totes les parts es troben en un dispositiu que rep i emet informació entre tots els implicats de manera sincrònica.
Natalia Caminati ens descriu algunes de les seves performances, en una línia de treball que té connexions amb el d’Hernández. Analitza, a més, l’evolució de la tecnologia, el seu impacte en la vida real i, concretament, en la nostra privacitat. Les seves performances han evolucionat cap a una interacció cada vegada més intuïtiva i directa amb el món digital, cada vegada més connectat amb la vida real dels usuaris.
La transformació digital de tota mena d’iniciatives sense cap tipus de qüestionament centra el text d’Emiliano Labrador, que aporta un punt de vista crític davant el solucionisme tecnològic de la digitalització. Mostra, de manera clara i serena, les renúncies i fins i tot pèrdues que representa una eufòrica transformació digital sense ser conscients de la falta de llegat que queda per a futures generacions.
Álvaro Pastor reflexiona sobre la seva recerca al voltant de la construcció de la memòria episòdica. Els mons híbrids contribueixen a mostrar la rellevància de la interacció multimodal i del context en la construcció de la memòria episòdica, que embolcalla el record d’esdeveniments situats en un temps i lloc determinat.
El paper de la IA en l’art, com evoluciona i qüestionar-se’n l’autoria és el fil conductor de l’article de Cristina de Propios. La importància que s’atorga a la tecnologia sobre la matèria i els conceptes preval en un context en el qual discursos i tècniques incipients topen amb les reticències d’artistes, dissenyadors i experts.
Els diferents punts de vista exposats al llarg de tot el número especial ens ajuden a entendre el concepte d’hibridació des d’àmbits diversos i complementaris. És una manera d’entendre el món on vivim i les diferents capes tecnològiques que conté. El món digital existeix físicament, ja que unes infraestructures li donen suport, cada bit té un element físic associat. Al mateix temps, el món digital és immaterial; si no podem accedir a aquest dispositiu o es malmet el núvol, el perdem per sempre. L’espai intermedi connecta i permet la interacció entre la memòria i els bits, els cossos i el maquinari.
Encara tenim molt camí per endavant per acabar d’assimilar, reflexionar i generar consciència crítica sobre aquest tema. Esperem aportar contribucions per al debat que ajudin a recórrer aquest trajecte.
Reconeixements:
Aquest número monogràfic és part del projecte d’R+D+i «Inhabiting the Hybrid: Contributions from Artistic Research in Interactive and Immersive Media», ref. PID2021-128875NA-I00, finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ «FEDER Una manera de hacer Europa».
Cita recomanada: GONZÁLEZ DÍAZ, Paloma; MOR, Enric. Hibridacions. Mosaic [en línia], març 2023, no. 198. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n198.2307
Deja un comentario