El número 203 de MOSAIC s’endinsa a oferir visions heterogènies sobre com el digital no es pot identificar com un simple mitjà, sinó com un mecanisme de dependència que afecta directament el real. En aquest context de trànsit constant, l’art i la teoria no es limiten a representar el tecnològic: el reescriuen, el qüestionen, l’habiten.
Des d’una perspectiva internacional i transdisciplinària, aquest número reuneix veus que, des de diversos punts de vista, cartografien aquesta condició des de fronteres expandides. La curadora i teòrica reconeguda Christiane Paul aborda l’evolució de les pràctiques digitals i els seus marcs institucionals, i traça una genealogia que ens obliga a repensar la idea de «presència» en l’art contemporani.
Per la seva banda, l’artista brasilera Raquel Kogan ens mostra una selecció de les seves obres, que giren al voltant dels mecanismes de dependència i control entre els humans i els mecanismes digitals. Hi juga amb la sorpresa i amb reposicionar la mirada dels espectadors, i amb la superposició entre la realitat i la imatge.
L’artista i investigadora Anni Garsa articula un recorregut per l’art generatiu des d’una mirada situada i descolonial. Per mitjà de les seves referències al codi com a teixit i llenguatge encarnat, Garsa ens proposa imaginar altres tecnologies: no extractives, no binàries, radicalment connectades. Però, sobretot, aposta per un replantejament del que significa actualment habitar allò humà, qüestionant els límits entre cos, màquina i natura.
Gerard Tomàs obre un diàleg suggeridor entre la filosofia i els videojocs, i mostra com obres com ara What Remains of Edith Finch poden esdevenir espais de reflexió sobre idees centrals del pensament de Heidegger. En aquest videojoc, el jugador no només contempla la mort dels personatges, sinó que, com Dasein, es veu empès a enfrontar-se amb la seva finitud, amb aquesta possibilitat radical que és deixar de ser real.
Finalment, donem cabuda a la presentació de .able, publicació digital, gratuïta i accessible que promou les col·laboracions interdisciplinàries entre l’art, el disseny i la ciència en la seva aposta per crear nous espais de recerca i creació, tot seguint el rigor acadèmic. Es tracta, per tant, d’una proposta que desarticula formats, llenguatges i polítiques de publicació. La seva contribució rescata i impulsa la dimensió rizomatosa del digital per mitjà d’assajos visuals.
Aquest número intenta promoure reflexions i debats necessaris: què implica crear, curar i pensar des de i a través del digital en els nostres dies?, quines noves formes de col·lectivitat, dissidència o afecte emergeixen quan les màquines també escriuen, senten o decideixen?
MOSAIC 203 es consolida com un espai en què es genera debat sobre les interseccions, fissures i futurs prenent la creació digital com a eix i motor d’aquests canvis.
Cita recomanada: GONZÁLEZ DÍAZ, Paloma. Repensar el digital per (re)imaginar l’humà. Mosaic [en línia], maig 2025, no. 203. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n203.2501
Deja un comentario