Si us plau, toqueu

La majoria dels meus projectes investiguen les relacions d’agència usuari-sistema.

Què és la interacció? Què succeeix quan la persona que interactua se submergeix en l’espai del projecte d’instal·lació? Què veu? Quin control té el projecte sobre la persona que interactua? Quin control té la persona que interactua sobre el projecte? La meva recerca s’ha desenvolupat en una cerca infatigable de respostes a aquestes preguntes. Això sempre condueix a altres preguntes en un camí infinit de bifurcacions que es fan realitat en forma d’instal·lacions, objectes i més.

Els projectes proporcionen una profunda experiència físico-emocional, impulsada per la participació del públic, en situacions de sorpresa i desorientació, creant una tensió entre la realitat i la imatge. En aquest context, el visitant es transforma en el seu propi observador, al límit (infinit) de no ser identificable. No obstant això, hi ha moments que influeixen en les relacions que exigeixen presència; les persones són els únics portadors de l’existència per a la intervenció. Aquests efectes sorgeixen quan menys els esperem, com si la realitat de la nostra percepció ens hagués eludit. Aquest marc suggereix una reversibilitat de les mirades: ho observo i m’observa. L’espectador i la imatge es converteixen en un. Jo existeixo fora mentre estic alhora dins. Aquesta perspectiva defineix tota la nostra experiència, on el que veiem revela el que ens veu.

Les obres d’art seleccionades aquí revelen l’espai replantejat per les interfícies proposades, la qual cosa suggereix noves capes de visualitzacions per a situacions banals de la nostra vida quotidiana.

És possible que les obres necessitin que s’acabin diversos elements i després es mostrin al públic; algunes d’elles utilitzen programació, interfícies, vídeo o algunes, com ara re.turn, usen només un tall làser, o com ara spin, que és un objecte de tecnologia tradicional que juga amb el que succeeix en la vida real.

look

https://www.raquelkogan.com/olhar

look és una instal·lació d’àudio i vídeo interactiva que construeix una història en temps real. Es tracta d’un informe visual de totes les persones que interactuen que passen per allí i s’involucren en la instal·lació, que es millora i modifica contínuament a través d’aquest procés. En aquesta instal·lació d’àudio i vídeo, la interacció és simplement una mirada que es transforma en alguna cosa que s’ha d’observar. L’anticipació d’una mirada i presenciar alguna cosa forma el seu diàleg.

Es convida la persona que interactua a mirar a través d’un petit dispositiu incorporat, però no veu absolutament res. No obstant això, aquest cop d’ull es captura en una seqüència de fotos i es projecta com a vídeo, un al costat de l’altre, formant el contingut de la instal·lació, que es modifica constantment per a acomodar les noves dades capturades (cada nou vídeo es mostra en la projecció en una grandària major per a facilitar el reconeixement i després es mostra seqüencialment, numerat per ordre d’arribada en una grandària menor). Dins del dispositiu de captura d’imatges, hi ha una interfície digital connectada a un ordinador que gestiona aquest ampli banc de dades creat en temps real, juntament amb la mirada que és oral, col·locant el visitant d’acord amb la seva ordre d’arribada.

Un diari de so visual de les persones que van ser allí i van interactuar amb la instal·lació.

#look

https://www.raquelkogan.com/hashtagolhar

Aquest projecte és una versió en línia de la instal·lació interactiva look. En aquesta versió, el mecanisme per capturar «l’ull que mira» està en els dispositius mòbils; per tal de veure i interactuar per internet.

En el lloc web de #look es mostrarà un mural digital compost pels ulls de les persones que interactuen. Els visitants es trobaran inicialment amb aquest mosaic de perspectives creades per vídeos d’altres participants. Cada contribució es compartirà d’acord amb les directrius de captura de vídeo. Quan un visitant tria participar en l’obra d’art, ha d’iniciar sessió; a continuació, el lloc web li permetrà activar la seva càmera per a crear un vídeo i carregar-lo en la paret digital. Aquesta versió del mural digital estarà disponible en línia a través de l’emmagatzematge en el núvol, accessible des de qualsevol lloc del món en qualsevol dispositiu connectat a internet, fins i tot en espais d’exposició.

re.turn

https://www.raquelkogan.com/volver

És una instal·lació interactiva que dona significat a vestigis passats que no són teus, sinó més aviat records i fragments d’altres. «No oblidar mai més» fa possibles els detalls visuals i emocionals sense haver-los vist ni viscut abans, la qual cosa ens permet reviure els sentiments i les sensacions que només hem sentit descrits. Dona voltes, agita, retorna, retrocedeix i, en última instància, ens porta a dir o fer alguna cosa en resposta. Quina és la possible resposta? Escriure o representar aquesta metàfora d’anades i vingudes a través del fet de caminar, de marxar i no tornar; un tot sense una imatge, una descripció de l’inimaginable, un temps que no dura. Com podem donar significat a tot això? L’escriptura, amb tot el seu poder, pot fer-ho, fins i tot quan la unió d’aquestes paraules sembla gairebé aleatòria, com si fossin records fraccionats explicats repetidament.

Descripció de la instal·lació

Consta d’un quadrat de fusta situat en el centre de l’espai d’exposició, ple de pols de marbre blanc. El marbre pot capturar les petjades fetes per soles preparades prèviament amb paraules gravades en elles, unides a les sabates dels participants. Aquestes «sobresoles» pengen de la paret i la persona que interactua tria dues paraules: una per al peu esquerre i una altra per al dret. A continuació, les col·loquen sobre les seves pròpies soles de calçat amb bandes de goma i caminen pel sòl, imprimint les paraules triades, que es barrejaran amb les «passes» d’altres visitants. Les petjades registren les paraules seleccionades, creant un significat col·lectiu, o no, conservant sempre el significat individual de cada paraula en les petjades.

spin

https://www.raquelkogan.com/spin

Es tracta d’un objecte interactiu cromat amb una altura ajustable que es fixa al sostre, similar a un periscopi. A través d’ell, els visitants poden observar l’espai en una vista panoràmica i de mirall. En manipular físicament l’obra en temps real, aquesta dona la volta al que es veu, de manera que el que ve de l’esquerra ara apareix a la dreta i viceversa.

Cita recomanada: KOGAN, Raquel. Si us plau, toqueu. Mosaic [en línia], abril 2025, no. 203. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n203.2504