L’evolució de l’accessibilitat web en l’última dècada

Els qui em coneixen saben que visc en una batalla contínua per aconseguir que les webs siguin més accessibles, per convenciment, però també per egoisme, com a persona cega. Des de l’ensenyament, l’humor i una mica d’ironia sana, intento que la gent entengui la importància de construir productes inclusius per a tothom, sense centrar-nos només en la discapacitat.

En els dies dolents (últimament en tinc un parell, suposo que per l’edat), s’apodera de mi el meu alter ego pessimista i penso que, en aquest camí que la web està recorrent, l’accessibilitat se’ns descarrila molt sovint, i costa molt (fins i tot mitjançant lleis) tornar a encarrilar-la. Són aquests dies en què només crides: foc, destrucció!, i cada imatge sense text alternatiu o cada etiqueta sense semàntica endreçada amb JavaScript, reforça aquest estat d’ànim pessimista.

Però, és això realment així o, posant les coses en perspectiva, l’accessibilitat gaudeix de millor salut que fa alguns anys? Posarem això una mica en context.

L’evolució de la web

En molts aspectes, 2014 va ser un any de transició. Veníem de webs en què el més normal era prémer un botó o un enllaç que feien que la pàgina es recarregués completament, la qual cosa era lenta, però permetia que els lectors de pantalla detectessin els canvis sense dificultat. Tot i que ja no eren «les webs dels noranta», encara s’utilitzaven majoritàriament controls natius, la qual cosa facilitava les coses a les ajudes tècniques (malgrat JQuery i altres frameworks JS, que ja portaven uns anys per aquí, fent-ne de les seves amb les animacions i els canvis dinàmics). No obstant això, la transició cap a una web amb aspecte i funcionalitat similar a la d’una aplicació d’escriptori i la necessitat d’adaptar-la a dispositius mòbils van accelerar una sèrie de canvis que posarien cap per avall l’accessibilitat, sobretot per a lectors de pantalla.

Les coses estaven canviant de manera ràpida. Frameworks com Angular.JS estaven prenent cada vegada més protagonisme, de manera que permetien l’aparició per onsevulla de portals SPA. De sobte ens trobàvem que, en prémer un enllaç en una web, el nostre lector de pantalla es quedava igual, com si aquest enllaç estigués trencat, perquè els lectors de pantalla, si no se’ls ajuda, no saben com interpretar els canvis parcials. Juntament amb les SPA, van aparèixer nombrosos controls no natius (aquells que no es poden expressar directament com una etiqueta HTML), i que també van contribuir amb la seva dosi de caos al panorama: acordions, menús desplegables, diàlegs modals i popovers, per posar-ne alguns exemples. Això va tornar les coses una mica més complicades (i encara continuen sent-ho avui dia), però no per la falta de solucions tècniques (que n’hi havia gairebé des del principi), sinó per la falta de coneixement i d’implementació per part dels desenvolupadors web.

Afortunadament, com deia, les solucions tècniques eren aquí. El 2014, la W3C va publicar com a recomanació la primera versió d’un conjunt d’especificacions anomenat ARIA (Accessible Rich Internet Applications), que va permetre enriquir les aplicacions web, tot dotant-les de la informació necessària perquè les tecnologies d’assistència entenguessin profundament el funcionament de cadascun dels seus elements, i a respondre adequadament als seus canvis d’estat. De fet, durant aquests deu anys, ARIA també ha anat evolucionant alhora que la tecnologia. La versió 1.2 és l’última recomanació publicada per la W3C el 2023, i el 2024, la versió 1.3 com a esborrany de treball.

Al llarg dels anys, l’estàndard HTML també ha anat evolucionant i ha proporcionat als desenvolupadors els maons fonamentals per crear webs més accessibles i semàntiques. S’han afegit etiquetes per definir l’estructura d’una web (cosa que fa que les ajudes tècniques puguin percebre-la sense dificultat), i s’han introduït noves etiquetes per renderitzar controls que fins ara només podien existir fent un ús gairebé obscè de JavaScript (i, per tant, d’ARIA per ser accessibles). Per exemple, l’etiqueta <dialog> és un d’ells, ja que permet crear models de manera realment simple, en comptes d’haver d’usar llibreries JS per simular-los des de zero.

Frameworks com React, Vue , Angular 2 i Svelte s’han consolidat com a líders en el desenvolupament d’aplicacions web, i han ofert com a reclam fonamental la seva capacitat per crear interfícies altament interactives i permetre les actualitzacions parcials de manera gairebé instantània. Tanmateix, novament, l’accessibilitat ha estat la més perjudicada, ja que transmetre tot això de manera efectiva a lectors de pantalla requereix un treball addicional per part dels desenvolupadors, els qui han de ser capaços d’entendre i implementar ARIA de manera correcta. I ja us dic jo que implementar ARIA de manera correcta en aplicacions web cada vegada més interactives i complexes no és pas fàcil.

El paper fonamental de les llibreries de components

Tots els frameworks JS moderns tenen quelcom en comú: l’ús de components. Els components són fragments d’una aplicació que es poden reutilitzar i personalitzar en diferents situacions. Per exemple, podríem crear un component que pinti un acordió amb les opcions que vulguem, un altre que pinti un quadre d’edició amb un tooltip o un altre que pinti un menú horitzontal que, en un mòbil, es converteix màgicament en un menú desplegable per a ocupar menys espai. Com gairebé totes les aplicacions utilitzen components comuns, van aparèixer, de manera natural, les llibreries de components. Aquestes llibreries són un conjunt de components empaquetats, altament personalitzables i llestos per usar sense gaire esforç.

Això, com podreu imaginar, facilita moltíssim la creació d’una aplicació, ja que un desenvolupador no ha d’escriure els seus components des de zero, sinó que només ha d’utilitzar els components que ja hi ha en les seves llibreries. Així que, si una llibreria és àmpliament utilitzada per molts desenvolupadors i implementa una bona accessibilitat per defecte, les aplicacions que la utilitzin seran molt més accessibles sense gaire treball extra per als desenvolupadors. Màgia! Però també pot ocórrer el cas contrari: que una llibreria àmpliament utilitzada no implementi accessibilitat per defecte, la qual cosa dificulta moltíssim que les aplicacions que la utilitzin siguin accessibles.

Afortunadament, gran part de les llibreries de components més utilitzades implementen més o menys característiques d’accessibilitat (de vegades fent-la grossa, tot cal dir-ho), així que en els últims anys hem vist com moltes aplicacions han millorat en accessibilitat, sense que en molts casos els seus propis desenvolupadors en siguin conscients. Quina meravella això de la reutilització 😉.

L’aspecte positiu és que moltes llibreries són open source, així que sempre hi podem fer una pull request per millorar, de cop, milers de portals. Reutilització una altra vegada!

Llavors, en què quedem? Som més accessibles que fa deu anys?

La resposta, malgrat aquests dies dolents dels quals us parlava al principi d’aquest article, és un rotund sí. Hem millorat molt en algunes coses, tot i que encara queda un llarg camí a recórrer.

Una consciència creixent

Crec que fa deu anys l’accessibilitat web era una preocupació només per a un petit grup de desenvolupadors que coneixíem de prop les barreres que una web no accessible podia generar, i això ens va fer estar molt més compromesos amb la seva implementació. Avui dia, la societat està canviant, almenys en gran part del món, i crec que està més compromesa amb els valors de diversitat, equitat i inclusió. Això, a poc a poc, s’està reflectint en el món del desenvolupament, en què cada vegada més persones busquen recursos per formar-se en accessibilitat, i es comprometen a tenir en compte l’accessibilitat en els seus projectes.

La llei i les multes també ajuden

A Espanya, des de 2007, hem tingut una llei força clara referent a accessibilitat web, tant del sector públic com d’empreses privades de gran transcendència. Si bé és cert que la seva aplicació fins ara ha estat realment limitada (per no dir penosa), en altres països com els EUA han tingut més mà dura a l’hora d’aplicar les seves pròpies lleis. A causa de la globalització en el món digital, això ha generat un efecte apreciable en la resta del planeta, sobretot en grans multinacionals.

Però encara que fins ara els EUA han estat al capdavant dels canvis positius en accessibilitat a causa de la seva legislació, a partir de l’any que ve, a Europa també viurem un punt d’inflexió cap a portals més accessibles, amb l’entrada en vigor de la European Accessibility Act, una llei que serà aplicable en tots els països membres, i que exigirà, a partir de 2025, que tot contingut nou, tant del sector públic com del sector privat de gran transcendència compleixi amb la norma UNE-EN 301 549, que a més d’alguns punts addicionals, implica complir amb les WCAG 2.1 en el seu nivell AA. Podeu imaginar-me ara saltant d’alegria i dient: ja era hora, al capdavall, ja era hora!

Així com a Espanya la llei no s’ha aplicat, tinc l’esperança que, com que és una llei europea, Espanya no pugui fer com qui no ho veu i deixar passar les denúncies com ha anat fent fins ara. Tant de bo que el temps em doni la raó.

El compromís de les grans empreses

En els últims anys, companyies com Microsoft, Google i Apple, empreses que comercialitzen nombrosos productes digitals usats de manera massiva per tothom, s’han compromès realment amb l’accessibilitat en els seus desenvolupaments, i han implementat protocols que garanteixen que aquests productes continuïn mantenint un bon nivell d’accessibilitat al llarg del temps.

Més enllà de l’impacte positiu que els seus propis productes siguin accessibles, això també ha influït positivament en l’accessibilitat de productes de tercers. Per exemple, amb la inclusió d’eines de comprovació d’accessibilitat en Chrome i Edge, Google i Microsoft han transmès un missatge clar sobre la importància de l’accessibilitat, la qual cosa ha fet que altres desenvolupadors s’hi fixin, i es plantegin aplicar-la en els seus propis projectes.

El desenvolupament accessible en l’actualitat

La tecnologia ha evolucionat significativament en els últims deu anys, però amb ella també ho han fet les capacitats per garantir-ne l’accessibilitat. Avui dia, les eines, estàndards i frameworks disponibles permeten que les aplicacions puguin ser totalment accessibles. L’ús d’ARIA, de llibreries accessibles de components, i sobretot d’un bon ús de l’estàndard HTML, permeten que les aplicacions actuals, malgrat la seva complexitat, puguin ser totalment accessibles.

Tanmateix, això només és possible si els desenvolupadors disposen dels coneixements necessaris, i apliquen bones pràctiques de manera conscient en els seus projectes. L’accessibilitat, més que una barrera tècnica, continua sent un desafiament de formació i compromís.

L’accessibilitat i la fragmentació

Malgrat que iniciatives com ARIA han evolucionat i en teoria cobreixen la major part de les necessitats de les aplicacions web actuals, és cert que en la pràctica hi ha força problemes amb l’heterogeneïtat de la seva implementació. Així, hi ha navegadors que implementen especificacions d’ARIA de maneres subtilment diferents, o que ofereixen més o menys compatibilitat amb alguns atributs o fins i tot amb la implementació d’accessibilitat de controls HTML natius. A més, els lectors de pantalla tampoc no suporten tota l’especificació d’ARIA de la mateixa manera, o fins i tot pot haver-hi diferències en funció del sistema operatiu en què s’executin. Així, una mateixa aplicació web pot tenir més o menys accessibilitat en funció de la combinació de navegador, lector de pantalla i sistema operatiu, la qual cosa, malauradament, recorda a aquella època en què s’havien d’incloure pegats en les webs perquè una funcionalitat fos compatible en el nombre més gran de navegadors possible.

Afortunadament, això està canviant a poc a poc i les implementacions d’ARIA s’estan consolidant per alinear-se amb les especificacions (la millora en la documentació de les noves versions d’ARIA també hi està ajudant). Així mateix, la implementació dels últims controls HTML també s’està equiparant en els diferents navegadors i l’experiència d’accessibilitat cada vegada té menys diferències. Tanmateix, encara necessitem que tots els actors implicats continuïn treballant junts per eliminar del tot aquesta heterogeneïtat, i aconseguir que, si una aplicació és accessible, ho sigui en igualtat de condicions sense importar el lector de pantalla, el sistema operatiu o el navegador en què s’executi.

La formació, l’arrel dels problemes d’accessibilitat

Personalment, crec que el problema d’arrel amb la falta d’accessibilitat és la manca de formació dels desenvolupadors. En la meva experiència com a consultor d’accessibilitat, he arribat a una conclusió molt trista però no menys certa: la major part dels desenvolupadors web gairebé no saben HTML. És com si un paleta no entengués la importància dels fonaments en construir una casa. Pot col·locar maons de qualsevol manera, emplenar buits amb el que tingui a mà, però, encara que el resultat pugui semblar sòlid a simple vista, tard o d’hora, aquestes deficiències estructurals acabaran causant problemes. De la mateixa manera, en la web, un HTML mal construït genera barreres que potser no s’aprecien a simple vista, però que impacten directament en els qui depenen de l’accessibilitat per navegar-hi o interactuar-hi.

Així mateix, avui dia gairebé no hi ha formació en accessibilitat com a part dels itineraris formatius de bootcamps, cicles formatius o universitats, i aquesta és la segona part del problema. És imperatiu que l’accessibilitat s’estudiï, però no com una assignatura addicional, un pegat a aplicar quan sigui necessari, sinó com a part indivisible del desenvolupament web, igual que fem amb les bones pràctiques de codificació, els patrons de disseny o les proves unitàries. Fins llavors, l’accessibilitat es percebrà com un afegit, i no com l’única manera de desenvolupar correctament.

Què ens portarà l’accessibilitat en els pròxims anys?

La tecnologia continuarà evolucionant i les capacitats d’accessibilitat hauran de fer-ho alhora per no quedar-se enrere. Amb el marc legislatiu actual, crec que l’accessibilitat continuarà millorant amb passes de gegant, i no només perquè es tindrà molt més en compte, sinó per la intervenció de la intel·ligència artificial.

Sí, ho sé, ara sembla que tot ha de portar intel·ligència artificial i, si no, ja no mola, però estic convençut que tindrà un paper importantíssim en l’accessibilitat.

Sense anar més lluny, en aquest últim any, els lectors de pantalla han incorporat descripció d’interfícies utilitzant Xat GPT. Per exemple, si en una web em trobo un botó sense etiquetar, puc demanar-li al meu lector de pantalla que li enviï la representació gràfica d’aquest botó a GPT i aquest em retornarà un text explicant-me no només què és el que apareix visualment, sinó fins i tot una explicació del seu significat en el context de la pantalla en la qual es troba. Ara imagineu que poguéssim integrar això en un complement de navegador que utilitzi la IA per etiquetar al vol tots els elements no etiquetats d’una interfície, i que basant-se en l’estructura visual de la pàgina sigui capaç d’afegir en temps real totes aquelles seccionis HTML que els humans hem omès. El mateix podria ocórrer amb les etiquetes dels camps de formulari, la inclusió d’atributs per indicar l’obligatorietat d’aquests camps en funció del color, etc.

Crec que tot això no trigarà a arribar, i millorarà substancialment la nostra experiència amb aquells productes que no han estat desenvolupats pensant en la seva accessibilitat. Per descomptat, l’ús de la IA per arreglar el que nosaltres hem trencat no hauria de ser la norma, sinó l’últim recurs perquè, malgrat no haver-ho fet bé, els productes puguin, així i tot, ser inclusius.

També podrem aplicar tot això a les eines de testing d’accessibilitat, que avui dia només es basen en l’HTML i el CSS generat per a determinar si una web és accessible. Aquest tipus d’eines és capaç de capturar com a molt el 40% dels errors, però amb l’ajuda de la IA, aquest percentatge augmentarà significativament.

Conclusió

L’accessibilitat web ha millorat en els últims deu anys, però encara ens queda molt camí a recórrer. Malgrat els reptes tècnics, legals i formatius, hem vist un progrés significatiu en la consciència i en les eines disponibles. L’accessibilitat ja no és la preocupació d’uns pocs, sinó una manera de pensar i d’empatitzar que està començant a calar en la cultura del desenvolupament i en l’ADN de moltes empreses.

Malgrat els progressos, la fragmentació en la implementació d’estàndards, la falta de formació i el desconeixement continuen sent barreres realment importants. És imperatiu que continuem treballant per fer de l’accessibilitat un pilar fonamental del desenvolupament web, no un pegat que apliquem a posteriori, quan no queda més remei.

Que si estem en el bon camí? Sens dubte. Hi haurà regirades, reculades, però també dreceres i al final ho aconseguirem. Malgrat «els dies dolents», n’estic convençut.

Cita recomanada: MONTIEL, Juanjo. L’evolució de l’accessibilitat web en l’última dècada. Mosaic [en línia], gener 2025, no. 202. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n202.2412