Aquest any es presenta el llibre que recull 24 veus sobre l’àmbit de Multimèdia. Específicament sobre la docència que es fa sobre aquesta disciplina, coincidint amb el 25è aniversari de la finalització del primer curs de la titulació «grau de Multimèdia», impulsada pel rector Gabriel Ferraté i liderada pel professor Ferran Giménez, a la UOC.
En 25 anys s’ha acumulat una experiència molt més enllà de la purament docent. La instauració d’un àmbit de coneixement nou en un context universitari, on ja hi ha etiquetes assumides, ha estat un repte que ha reportat un aprenentatge molt valuós, clau per generar la confiança necessària per assumir nous reptes en el present.
Actualment, la universitat té com a missió aportar coneixement a les persones. Aquest coneixement pot dirigir-se vers un desenvolupament professional o personal. En el primer dels casos (majoritari avui en dia), la realitat marca les necessitats de coneixement (les necessitats formatives) per enfrontar-la. Aquestes necessitats les recull el món universitari i les vehicula a través de titulacions o cursos. Si la universitat desitja l’aval de l’Estat, les defineix com a oficials, i si no ho necessita, les presenta com a pròpies. En el cas que ocupa el llibre, l’àmbit comença amb una titulació pròpia anomenada «grau de Multimèdia» i avui en dia participa de tres graus oficials, tres màsters universitaris i diverses línies de doctorat.
Dissenyar la formació en un àmbit nou implica enfrontar-se a reptes com ara: explicar l’àmbit amb etiquetes no conegudes (per tant, que la societat no té per què identificar); promoure un cos docent sense recerca en l’àmbit (donat que és nou) i encaixar-lo dins el món universitari; adaptar les noves necessitats als procediments interns de la universitat. Aquests reptes demanden sacrifici, tenacitat i fe, qualitats que les 24 veus del llibre tenen i que, en cas de no posseir-les, no existirien aquestes titulacions, ni el llibre, ni aquest article.
Tot i que al llibre es pot trobar el contingut específic sobre l’àmbit, vull remarcar que entre les seves 24 veus no en trobareu dues d’iguals. Cadascuna té un to, un estil, una mirada i una forma diferents, però, alhora, totes tenen un sentiment comú i una mateixa visió. És necessari llegir-les totes per saber què és Multimèdia, de la mateixa manera que per saber com és una muntanya, cal veure-la des de cada vessant. De fet, i amb això faig cert spoiler, la Multimèdia porta molt més de 25 anys existint entre nosaltres. És com un gran gerro xinès que es va trencar en mil peces. Cadascú tenia i defensava la seva peça, però realment totes encaixen per formar el gerro original; tothom parlava de manera diferent, però tots deien, en el fons, part del mateix. Sovint cal entendre cada punt per separat per després tornar-los a unir amb harmonia; el punt crític és no quedar-se encallat abans de la unió de les parts. Figures com ara Leonardo da Vinci, i inclús anteriors, ja ens mostraven que la interdisciplinarietat és tan intrínseca a l’ésser humà com a la realitat. Multimèdia és un altre exemple que ens recorda que hi ha coses que sense la interdisciplinarietat no tenen sentit d’existència.
El llibre presenta diversos aspectes derivats de la interdisciplinarietat de Multimèdia i, de fet, convida a la reflexió per poder treballar els reptes actuals amb un esperit similar. Mostra d’aquest fet és la jornada de treball i presentació del llibre, que es durà a terme el dia 11 de març de 2026 a la seu de la UOC, a Barcelona.
Tenim al davant reptes engrescadors, com, per exemple, la irrupció de les eines d’IA generativa en l’actualitat. Incorporar-les, ordenar-les i fer-les digeribles per la societat és la missió més important que té la universitat, al meu parer, avui en dia. Disposar d’equips com el que ha permès florir la Multimèdia dins de la UOC és garantia d’èxit.
Cita recomanada: MELENCHÓN MALDONADO, Javier. Multimèdia: un node acadèmic interdisciplinari. Mosaic [en línia], febrer 2026, no. 206. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n206.2518
Deja un comentario