Aquest 2025, fa deu anys que Mosaic és la llar en el d’un petit esdeveniment sobre disseny i desenvolupament web, el Modern Web Event. En aquests deu anys, hem intentat fer difusió de tot el que envolta al disseny i al desenvolupament web, un dels focus entorn dels quals gira la multimèdia, la qual sempre ha estat el motor que ha alimentat aquesta revista. I amb l’ocasió d’aquests deu anys, hem considerat que seria un bon moment per tirar la vista enrere, recapacitar i recuperar alguns dels temes que ens han semblat més interessants. No hem pogut tocar tots els que ens hauria agradat, però sí que creiem que els articles que recollim en aquest número són dignes d’aparèixer-hi. A més a més, tots menys un han estat escrits per ponents que hem tingut en el Modern Web alguna vegada aquests darrers deu anys.
Arrenquem el número acceptant que la multimèdia no s’hauria d’oblidar mai del més simple dels mitjans: el text. Un text al qual, malauradament, no solem prestar l’atenció necessària. No és només que no sigui sempre que una imatge valgui més que mil paraules: és que, si no t’has preocupat que les teves mil, o cent, o les que siguin, paraules estiguin ben redactades i siguin llegibles; difícilment, ni les imatges, ni el so, ni el vídeo, podran rescatar la teva peça. Del text d’un web, com passa amb l’àudio de gairebé qualsevol audiovisual, només ens en recordem quan no funciona bé. Per tal que no ens torni a passar, l’article de Diego Rodríguez serveix d’exemple.
Un tema que no podia faltar en repassar la història d’aquests últims deu anys de disseny i desenvolupament web és el de l’accessibilitat web (que no hauríem d’oblidar en cap dels aspectes de la nostra vida). Que el web hauria de ser per a tothom és un fet sobre el qual no s’hauria d’acceptar ni tan sols la discussió. Però, malauradament, en construir-lo, ens oblidem que hi ha persones amb discapacitats permanents, i que els accidents i el temps poden portar a tothom alguna discapacitat. Al principi, els ordinadors eren text, i el text no és especialment difícil de fer accessible. Encara que sempre podríem redactar amb més claredat per als qui tenen alguna discapacitat cognitiva, és clar. Després van arribar les imatges i vam començar a oblidar-nos que les podíem descriure, en text, per a les persones que no les veuen. I el vídeo, i ens vam oblidar d’audiodescriure i de transcriure. I, després, va arribar el JavaScript i vam permetre que la pirotècnia abusés de les interfícies fins a fer-les inaccessibles tantíssimes vegades. D’altra banda, és clar, la tecnologia també és capaç de fer accessibles coses amb què fa trenta anys no podríem ni tan sols haver somiat, i fer molt més plena la vida de les persones amb qualsevol mena de discapacitat. I, en aquests deu anys, qui ha guanyat? Afortunadament, comptem amb Juanjo Montiel per fer el recompte de victòries i recordar-nos la quantitat de batalles que encara perdem.
A Cristina Chumillas li vam posar una tasca difícil. Ella ens havia parlat en el Modern Web de les imatges i el rendiment web. I d’aquest tema podríem haver-li tornat a demanar que ens contés com han avançat les coses. Sabem bé que les imatges innecessàriament pesades són la raó, en bona part, del temps i dels recursos que perdem innecessàriament quan naveguem pel web, i que dissenyadors i desenvolupadores farien bé de mantenir-se al dia del tema. Però hem deixat aquest tema com a exercici per a qui llegeix aquest número perquè no podíem desaprofitar la participació de Cristina en aquest enorme projecte de codi obert que és el gestor de continguts Drupal, ni més ni menys que en el paper d’UX lead. Pocs projectes hi ha en el web de la magnitud de Drupal i, per tant, pocs reptes d’aquest calibre que agermanin amb el disseny el desenvolupament en el web. I és, a més, un projecte de codi obert, un tipus de projecte en què, massa sovint, ens oblidem de la usabilitat i les persones que han de treballar amb ell. Cristina ha estat una de les responsables principals d’assegurar la implementació del disseny centrat en les persones en Drupal. I conèixer de primera mà com s’afronta un repte d’aquesta magnitud era una oportunitat que no podíem desaprofitar de cap manera.
Dani Latorre és el nostre «suplent de luxe». En la nostra edició sevillana del Modern Web, havíem comptat amb Abel Sutilo per parlar-nos del que costa que les àrees de disseny i desenvolupament vagin plegades en un projecte (o no: el seu argument era que, si es fa bé des de l’inici, el repte no és tan gran). Quan li vam demanar que recuperés el tema per a Mosaic, Abel ens va comentar que, si bé continua creient a ulls clucs en les seves tesis, la seva experiència actual li ha allunyat una mica del «fragor de la batalla». Abans que se’ns disparessin les alarmes per veure com fer front a la pèrdua, Abel ens va suggerir que piquéssim a la porta de Dani. Rellegint el seu article, continuo trist de no haver pogut comptar amb Abel, però estic orgullós que el treball del suplent mereix la promoció a titular.
És lleig tenir favorits, però la lectora m’haurà de permetre que destaqui l’article de Marcos González sense desmerèixer-ne de cap manera els altres. Marcos és, per començar, un dels pares de l’esdeveniment de les cendres del qual va néixer el Modern Web. Aquell llegendari Device Days es dedicava al disseny i desenvolupament d’aplicacions per al web des de molt abans que les tecnologies web (l’HTML, el CSS i el JavaScript, principalment) haguessin madurat prou per superar el repte d’usar el web com la plataforma de desplegament i distribució que és avui. Qui em llegeixi des d’una experiència llarga ja haurà imaginat que Device Days girava al voltant de les tecnologies que desenvolupava en el seu moment Macromedia, principalment Flash i després Flex. Marcos ja era fa deu anys un expert en el disseny i desenvolupament d’aplicacions web abans que fossin aplicacions web. I després ha sabut saltar, primer, a aquestes noves tecnologies i, després, mantenir-se en la cresta d’aquesta ona gairebé impossible de surfejar. I això li dona una perspectiva immillorable per explicar-nos què ha passat en aquest decenni. Si estic ben orgullós de tots i cadascun dels articles d’aquest número de la revista, haurà de perdonar-me tothom per confessar que el de Marcos és el meu favorit.
I aquestes són les històries dels sis articles que configuren aquest número 202 de Mosaic. 202 és, per cert, el codi que retorna HTTP, el protocol base del web, quan una petició ha estat acceptada, però encara no s’ha acabat de treballar fins al final. És el codi perfecte en el moment d’escriure aquestes línies, però si som aquí és que hem arribat al 200, el «tot OK». Només em queda, en el meu rol d’editor del número, agrair, en primer lloc, l’esforç dels nostres autors i autores, i en segon, però no menys important, a l’equip que treballa perquè Mosaic continuï avançant amb el pas ferm de sempre el fet d’haver confiat en mi per posar el meu granet de sorra.
PD. Me n’oblidava… També em queda resar als déus del web perquè el pròxim número que em toqui no sigui el 404…
Cita recomanada: CÓRCOLES, César. 202 – Modern Web. Mosaic [en línia], gener 2025, no. 202. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/m.n202.2407
Deja un comentario