Logo de Mosaic
CSS
Disseny, composició i presentació de formularis amb CSS

34. Disseny, composició i presentació de formularis amb CSS

Ben Henick. 26 de setembre del 2008 Publicat a: alineació, seleccionar, terços, composició, quadrícules.

L'apartat dels formularis HTML us va presentar els conceptes bàsics de creació de formularis i estils. Aquest apartat continua on va acabar l'altre, ofereix més detalls sobre els elements i estils de formulari i sobre com s'inclouen els formularis en els dissenys d'aplicació web del món real.

Nota

Podeu descarregar-vos el fitxer de codi d'exemple complet "styling_forms_code.zip" perquè pugueu jugar-hi en el vostre ordinador. A més, en diversos punts de l'apartat s'ofereixen enllaços als fitxers d'exemple.

Descarregeu el fitxer de codi d'exemple complet a: "Styling forms code examples"

Els continguts d'aquest apartat són els següents:

34.1. Conceptes nous que presenta aquest apartat

En aquest apartat trobareu informació sobre la implementació de formularis i la composició d'interfícies.

34.1.1. Sobrecàrrega de regles i etiquetes

Es pot dir que fer servir moltes etiquetes class i id incompleix el principi KISS. Tanmateix, les composicions exigents sovint provoquen conflictes de cascada, conflictes que es poden resoldre molt fàcilment afegint etiquetes i redactant regles de full d'estil que continguin diversos selectors.

Vegeu també

El principi KISS s'explica a l'apartat 30 d'aquest mòdul.

Les composicions més exigents estan plenes de casos límit, els quals és millor solucionar assignant un id als elements que defineixen un context molt concret i especial.

34.1.2. Elements de camp de formulari nous

Un formulari efectiu sovint ha de ser quelcom més que un conjunt de botons i camps d'introducció de text, perquè és habitual estructurar les respostes de l'usuari en termes d'opcions. L'HTML proporciona diverses opcions per als dissenyadors que es trobin amb aquest requisit.

34.1.3. Principis del disseny de formularis

Els formularis d'un lloc web són normalment punts centrals per a la interacció amb l'usuari i l'obtenció de dades. Per tant, acostumen a ser fonamentals per a l'èxit d'un web, la qual cosa exigeix dissenyar-los amb tota la cura possible.

34.1.4. La regla dels terços

Els usuaris acostumen a centrar la seva atenció en quatre punts d'un llenç (i en les línies que el travessen). Aquest apartat presenta aquest fenomen al lector i ofereix suggeriments per aprofitar-lo al màxim amb el CSS.

34.1.5. Quadrícules

En apartats anteriors ja s'ha explicat com garantir unes tipografies consistents i treure el màxim profit de l'espai en blanc. Aquest apartat va una mica més enllà i explica com es poden fer servir les unitats em per aplicar un grau de consistència a la composició, que seria impossible sense CSS.

Vegeu també

Podeu veure com garantir unes tipografies consistents a l'apartat 29 d'aquest mòdul i com treure el màxim profit de l'espai en blanc a l'apartat 10 del mòdul "Conceptes de disseny web".

34.1.6. Capes de suport de plataforma

Un requisit habitual dels projectes comercials és la representació gairebé exacta del disseny aprovat del web en un o més navegadors. En aquest apartat es tractarà breument les causes, els efectes i els processos relacionats amb el compliment d'aquest requisit.

34.2. Un formulari de contacte senzill

Els formularis de contacte amb què els visitants d'un web poden enviar un correu electrònic directament a un compte de correu són molt habituals per raons òbvies: són accessibles a qualsevol persona que tingui una adreça activa de correu electrònic i són fàcils de filtrar a una carpeta de correu específica.

Vegeu també

Podeu veure els formularis de contacte a l'apartat 20 del mòdul "El text central d'HTML".

L'etiquetatge que s'ha utilitzat en un mòdul anterior sobre formularis fa servir un d'aquests formularis, que s'ha decorat molt.

Vegeu també

Vegeu l'apartat 20 del mòdul "El text central d'HTML".

34.2.1. Etiquetatge

<form id="contactForm" method="post" action="/cgi-bin/service_email_script.php">
   <ul>
      <li id="nameField" class="required"><label for="realname">Name:</label>
      <input type="text" name="name" value="" class="medium" id="realname" />
      <span class="note">required</span></li>
      <li id="addressField" class="required"><label for="address">Email:</label>
      <input type="text" name="email" value="" class="medium" id="address" />
      <span class="note">required</span></li>
      <li id="subjectField"><label for="natureOfInquiry">General subject:</label>
         <select name="subject" class="medium" id="natureOfInquiry">
            <option value="support">Support</option>
            <option value="billing">Accounts & billing</option>
            <option value="press">Press</option>
            <option value="other_q">Other questions</option>
         </select>
      </li>
      <li id="acctTypeField"><label for="acctNone">Account type:</label>
         <fieldset>
            <label for="acctGold">Gold</label><input type="radio"
             name="acct_type" id="goldAcct" class="rInput" />
         <label for="acctSilver">Silver</label><input type="radio"
          name="acct_type" id="acctSilver" class="rInput" />
         <label for="acctBronze">Bronze</label><input type="radio" 
         name="acct_type" id="acctBronze" class="rInput" />
         <label for="acctNone">None</label><input type="radio" name="acct_type" 
         id="acctNone" class="rInput" checked="checked" />
         </fieldset>
         <span class="note">required</span>
      </li>
      <li id="availabilityField">
         <label for="availability">My account is unavailable:</label>
         <input type="checkbox" name="is_down" id="availability" 
         class="rInput" /></li>
      <li id="messageField"><label for="messageBody">Comments:</label>
      <textarea name="comments" cols="32" rows="8" class="long"
       id="messageBody"></textarea></li>
      <li class="submitField"><input type="submit" value="Send"
       class="submitButton"  /></li>
   </ul>
</form>

34.2.2. Canvis pel que fa al formulari anterior

A més d'incloure diversos elements nous, s'han afegit algunes classes i ID a l'etiquetatge als quals es pot fer referència des del full d'estil. D'aquesta manera es pot fer referència a cada formulari, parella de camp/valor i camp de forma individual, sigui quin sigui el context.

Els nous identificadors també fan que sigui més fàcil que el dissenyador pugui distingir els camps que s'han d'omplir obligatòriament dels que no.

Per acabar, hi ha algunes classes noves que ofereixen suggeriments de la quantitat i del tipus d'informació que haurien de mostrar els elements de formulari als quals estan adjuntats. Aquestes classes permeten aplicar detalls de composició a elements arbitraris múltiples de forma simultània.

34.2.3. Defectes aparents

Com se suposa que el formulari de demostració és el contingut principal, la legend (llegenda) utilitzada en formularis anteriors s'ha substituït per un títol.

Les llegendes són molt adients en els fieldsets (conjunts de camps) en comptes de les labels o etiquetes (que poden identificar-se amb controls únics). En aquest cas, l'element legend s'ha omès completament perquè és difícil aplicar-hi estils.

Cal destacar també que és millor col·locar les etiquetes "obligatori" sobre els camps als quals els correspongui abans que el camp al codi font, per facilitar les coses als usuaris amb programari de lector de pantalla. No obstant això, la propietat position (de la qual no parlarem en aquest apartat) és necessària per disposar aquests elements de forma adequada. Per tant, les etiquetes "obligatori" s'han col·locat després dels seus controls associats en el codi font (tot i que en el mateix context).

34.2.4. Camps de formulari nous? Què és això?

A l'apartat anterior ja es va parlar dels camps de text i dels controls de tramesa. Tal com ja s'ha mencionat anteriorment, hi ha diversos casos d'ús que requereixen que l'usuari pugui seleccionar una de dues o tres opcions. Aquests elements es descriuen breument tot seguit.

Escollir descripcions: input type="checkbox"

...
<label for="availability">My account is unavailable:</label>
<input type="checkbox" name="is_down" id="availability" class="rInput" />

Les preguntes de participació o no participació acostumen a gestionar-se amb un d'aquests controls. Un altre cas en què es fan servir és quan cal escollir arbitràriament entre diverses opcions com, per exemple, una llista d'interessos personals.

Escollir un de dos possibles estats mútuament excloents: input type="radio"


   <label for="acctNone">Account type:</label>
   <fieldset>
      <label for="acctGold">Gold</label><input type="radio" 
       name="acct_type" id="goldAcct" class="rInput" />
      <label for="acctSilver">Silver</label><input type="radio"
       name="acct_type" id="acctSilver" class="rInput" />
      <label for="acctBronze">Bronze</label><input type="radio"
       name="acct_type" id="acctBronze" class="rInput" />
      <label for="acctNone">None</label><input type="radio" 
       name="acct_type" id="acctNone" class="rInput" checked="checked" />
   </fieldset>

Un grup d'aquests permet presentar diverses opcions l'una al costat de l'altra i de les quals només se'n pot escollir una. Un bon exemple de cas d'ús d'un conjunt de controls de radio (tria d'un element entre diversos) és l'assignació d'una nota en una escala d'1 a 5 o d'1 a 10.

Al contrari que altres controls de formulari, els controls de radio no només permeten sinó que, de fet, requereixen que els controls associats tinguin el mateix name (nom).

Aquests elements prenen el seu nom d'una interfície habitual en els aparells de ràdio de cotxe sintonitzats mecànicament. Al contrari que els canals programables típics dels aparells de sintonització digital, els botons mecànics de memòria, quan es premen acostumen a centrar el receptor en una gama de freqüències de la banda que s'està sintonitzant.

Els controls de checkbox (casella de selecció) i radio permeten un atribut checked (comprovat) que, si s'aplica, activa el control per defecte la primera vegada que es representa.

Abans de respondre a la pregunta de si fer servir controls de radio en lloc de controls de checkbox cal tenir en compte diversos factors. Si voleu que l'usuari confirmi una decisió subjectiva (com per exemple ser membre d'una llista de correu), probablement seran millors els controls checkbox. Si us estimeu més que l'usuari esculli entre dues opcions objectives (com, posem per cas, el gènere), és millor fer servir els controls de radio.

Quan hi ha massa opcions per escollir: select/option

...
<label for="natureOfInquiry">General subject:</label>
   <select name="subject" class="medium" id="natureOfInquiry">
      <option value="support">Support</option>
      <option value="billing">Accounts & billing</option>
      <option value="press">Press</option>
      <option value="other_q">Other questions</option>
   </select>

Els elements select i option ofereixen resultats semblants als proporcionats per una sèrie de controls de radio però ocupen molt menys espai. Escollir un element select en lloc d'una sèrie de controls de radio sol ser una qüestió de com es fa servir l'espai a la interfície d'usuari; una llista llarga de zones geogràfiques o departaments en un web de comerç electrònic acostuma a ser més adient per a elements select, mentre que una sèrie més curta d'opcions (com ara sí/no, veritat/mentida, gamma d'edat, gamma d'ingressos) hauria d'establir-se com una sèrie de controls de radio.

Si posem a prova de manera meticulosa la nostra creació comprovarem que el nivell de control motriu necessari per manipular una llista select és elevat, però augmenta lleugerament en proporció amb el nombre de options que inclou. El resultat pràctic és que a les llistes curtes d'opcions mútuament excloents és millor aplicar-hi un format com una sèrie de controls radio amb labels ben escrites.

Agrupar sèries de controls: fieldset

La funció principal de l'element fieldset és assignar un únic context a una sèrie de controls íntimament relacionats (controls text per a un número de telèfon, elements select per a una data, etc.).

34.3. De zero fins a un formulari complet

Ara que ja hem presentat breument el material nou d'aquest apartat, ha arribat el moment de veure aquest material en acció: les dotze demostracions que progressen a través de diversos conceptes de disseny i reptes d'aplicar estils que es poden trobar a l'hora de crear formularis web.

Es recomana als lectors que guardin el material de demostració al seu disc dur i que facin proves amb les regles de full d'estil.

Nota

Aquestes demostracions avancen per ordre de codi font, en lloc de per l'ordre de creació del full d'estil. Més endavant, en aquest apartat, es parla dels motius i les implicacions d'aquesta divergència.

34.3.1. Demostració 1

Començant amb una regla com: html { margin: 0; padding: 0; }, el primer pas és configurar el body (text central) de la pàgina.

body{
   margin: 0;
   padding: 1.714em;
   background-image: url(images/bg_grid.gif);
   font-size: 14px;
   font-family: Helvetica,Arial,sans-serif;
   line-height: 1.714em;
}

Arxiu font de: "Pàgina sense gaires estils"

Arxiu font de: "Pàgina amb estils >body> aplicats"

34.3.2. Demostració 1: consideracions prèvies

34.3.3. Demostració 2

Ara que hem parlat dels contenidors de la pàgina, els pròxims dos passos modifiquen o eliminen els estils d'agent d'usuari.

h3 {
   margin: 0 0 1.2em 0;
   border-bottom: .05em solid rgb(0,96,192);
   font-size: 1.429em;
   line-height: 1.15em;
}
form {
   width: 35.929em;
   margin: 0;
}
ul {
   margin: 0;
   padding: 0;
   list-style-type: none;
}

Arxiu font de: "Aplicar estil al títol principal i eliminar els canals no desitjats"

34.3.4. Demostració 2: consideracions prèvies

(((14 × 1.429) × 1.15) + (20 × .05)) ≈ 24
14 * 1.429 ≈ 20; 20 * 1.15 == 23; 20 * .05 == 1;

(20 × 1.2) = 24

34.3.5. Demostració 3

Passem ara a establir els contenidors dels elements del formulari.

li {
   clear: both;
   height: 1.714em;
   margin: 0;
}
fieldset {
   height: 1.429em;
   margin: 0 0 -.143em 0;
   border: 0;
}

Arxiu font de: "Elements de la llista d'estil (contenidors de la parella d'etiqueta/valor) i del fieldset"

34.3.6. Demostració 3: consideracions prèvies

34.3.7. Crear una quadrícula

Un dels punts més significatius del bon disseny gràfic (i, de retruc, del bon disseny d'interfícies) és que els elements es disposen a intervals regulars. A aquests intervals, se'ls sol anomenar quadrícula.

Tal com ja s'ha mencionat anteriorment, la unitat atòmica de la quadrícula del formulari de demostració són 24 píxels quadrats, però la composició coherent va més enllà de garantir que els elements de disseny es situïn a intervals petits però regulars. Una quadrícula realment efectiva té les característiques següents:

Les composicions que manifesten aquestes característiques són més atractives i fàcils de seguir, la qual cosa contribueix a la usabilitat del lloc.

Crear l'estructura d'una quadrícula en un compost

L'eina que fan servir la majoria de professionals per crear compostos de composicions per al web és Adobe Photoshop, i un dels avantatges que té és l'accés fàcil a les línies de quadrícula que ofereix. Per visualitzar una quadrícula atòmica amb el Photoshop, es pot seleccionar View (Vista) → Show (Mostrar) → Grid (Quadrícula), amb la qual cosa es mostraran les línies de la quadrícula en els intervals establerts a Guides & Grid Preferences (Guies i preferències de quadrícula).

Superposar guies sobre elements com ara columnes s'aconsegueix seleccionant View (Vista) → Rulers (Regles), canviant a l'eina Move (Moure) i arrossegant el punter des de la regla com faci falta.

Aplicar la quadrícula al full d'estil

Tal com es comenta a l'apartat dels estils, reforçat per algunes de les regles que s'inclouen al full d'estil de demostració, la millor manera d'aplicar una quadrícula atòmica en una composició és la de confiar en les unitats em. Tanmateix, només amb això no n'hi ha prou; l'especialista en estils també ha de mantenir la correcció de les conversions de fraccions a decimals quan tracta amb altres mides de tipografia, canals i marges.

Al full d'estil de la demostració es pot veure una altra tècnica per aplicar quadrícules: la provisió d'etiquetes class (classe) que poden fer referència a diverses mides d'elements i columnes d'un document. Quan es fa servir de forma consistent, aquestes etiquetes s'encarreguen de gairebé tot el procés d'aplicació de la quadrícula.

34.3.8. Demostració 4

Mantenir els elements alineats a una quadrícula significa assignar propietats de composició a les etiquetes i controls de formulari.

label {
   display: block;
   float: left;
   clear: left;
   width: 10.286em;
   overflow: auto;
   padding-right: 1.714em;
   text-align: right;
}
input {
   height: 1.143em;
   border: .071em solid rgb(96,96,96);
   padding: .071em;
   line-height: 1;
}

Arxiu font de: "Alinear les dues columnes principals"

34.3.9. Demostració 4: consideracions prèvies

34.3.10. La regla dels terços

Una escena de principis de primavera a la zona nord de Pioneer Square, a Portland, Oregon, amb unes línies superposades que divideixen la foto en nou parts més o menys iguals.

Figura 1. Una escena de principis de primavera a Portland, Oregon. Sobre aquesta foto s'han superposat unes línies per demostrar la regla dels terços; fixeu-vos que la intersecció inferior dreta i les línies que la formen lliguen tota l'activitat visible. Foto ©2000 de l'autor; tots els drets reservats

Si es vol aconseguir una bona composició, hi ha un recurs gairebé universal: Si es divideix en terços una disposició o il·lustració, descobrireu que l'observador centra la mirada en les línies (i sobretot en les interseccions de les línies) que assenyalen aquestes divisions. Si no s'aprofita aquesta estranya tendència de la vista, la composició quedarà desequilibrada.

L'explicació més senzilla d'aquest fenomen és que aquestes quatre línies s'adapten pràcticament a la perfecció a la quadrícula que segueix la secció àuria, una proporció propera a un sisè. La secció àuria sol trobar-se en diferents camps de les matemàtiques i en el món natural.

Captura de pantalla de msnbc.msn.com amb els primers set rectangles auris superposats.

Figura 2. Una captura de pantalla de msnbc.msn.com amb els primers set rectangles auris superposats. Les dimensions del quart i cinquè rectangle un al costat de l'altre aclareixen el caràcter de la quadrícula de composició de pàgina en general

El formulari de demostració s'ha disposat de manera que els controls del formulari quedin justificats al marge esquerre situat a un terç de la distància del marge dret del formulari en conjunt; va ser una decisió feta a propòsit. Molt menys a propòsit és la composició vertical del formulari, perquè, quan es té en compte el títol, els camps de text tallen les dues línies descrites en el paràgraf anterior. I encara que no es tingui en compte el títol, els camps obligatoris tallen la part superior d'aquestes línies.

El punt principal per a un especialista en estils és que si la secció àuria i la quadrícula es tenen en compte abans de començar a crear un full d'estil, el fet de normalitzar el full d'estil pot simplificar-se de forma considerable.

34.3.11. Demostració 5

Per garantir que la quadrícula que volem crear es conservi verticalment i horitzontalment, cal tenir en compte alguns detalls. Aquests canvis són gairebé del tot estètics.

textarea {
   height: 4.714em;
   margin-bottom: .286em;
   border: .071em solid rgb(96,96,96);
   padding: 0;
}
select {
   display: block;
   float: left;
   height: 1.571em;
   font-family: Futura,'Century Gothic',sans-serif;
}
option { font-size: 100%; }

Arxiu font de: "Retocar la presentació dels controls textarea i select"

34.3.12. Demostració 5: consideracions prèvies

34.3.13. Demostració 6

La demostració prèvia manipula algunes representacions de tipografia, així que ara és el moment d'acabar d'arrodonir la feina.

input, textarea {
   display: block;
   float: left;
   overflow: hidden;
   font-family: Futura,'Century Gothic',sans-serif;
   font-size: 1em;
}
input, textarea, select {
   margin-top: 0;
   font-size: 100%;
}

Arxiu font de: "Normalitzar la presentació dels controls de text i ajustar l'efecte de la cascada en el text de control de select"

34.3.14. Demostració 6: consideracions prèvies

34.3.15. Demostració 7

Les amplades dels diversos controls de text s'han de canviar des dels seus valors per defecte.

.medium { width: 11.714em; }
select.medium { width: 12em; }
.long { width: 20.429em; }
.rInput { border: 0; }

Arxiu font de: "Modificar les amplades dels controls de text per fer-les més usables o, com a mínim, més consistents"

34.3.16. Demostració 7: consideracions prèvies

34.3.17. Demostració 8

El botó "enviar" del formulari decau...

.submitButton {
   display: block;
   clear: both;
   width: 7.2em;
   height: 2em;
   margin: 0 0 0 16.8em;
   border: 1px solid rgb(128,128,128);
   padding: 0;
   font-size: 10px;
   text-align: center;
}

Arxiu font de: "Ajustar amb precisió la composició del botó 'enviar' del formulari"

34.3.18. Demostració 8: consideracions prèvies

34.3.19. Demostració 9

Posem les etiquetes "required" (necessàries) on corresponguin.

li.required span.note {
   display: block;
   width: auto;
   float: right;
   color: rgb(128,128,128);
   font-size: .714em;
   line-height: 2.4em;
   font-style: italic;
}

Arxiu font de: "Moure les etiquetes "required" de manera que quedin tocant al marge dret teòric del formulari i canviar les seves propietats de text"

34.3.20. Demostració 9: consideracions prèvies

34.3.21. Demostració 10

Finalment ha arribat el moment d'establir les col·lisions dels controls radio amb els camps que hi ha a sota en l'ordre de les fonts.

fieldset label {
   margin-right: .25em;
   padding-right: 0;
   line-height: 1;
}
fieldset .rInput { margin-right: .75em; }
fieldset label, fieldset .rInput {
   width: auto;
   display: inline;
   float: none;
   font-size: .857em;
}
li.required fieldset {
   width: 18.857em;
   float: left;
}

Arxiu font de: "Alinear els controls radio i les seves etiquetes horitzontalment"

34.3.22. Demostració 10: consideracions prèvies

34.3.23. Demostració 11

Finalment, per acabar com uns senyors i aconseguir que els últims detalls quedin alineats com cal...

#acctTypeField fieldset {
   padding: .286em 0 0 0;
   line-height: normal;
}
#acctTypeField .rInput { margin-top: .167em; }
#availabilityField label {
   height: 3.143em;
   padding-top: .286em;
   line-height: normal;
}
#availabilityField .rInput { margin-top: .286em; }
#availabilityField, #messageField {
   height: 1%;
   overflow: auto;
}

Arxiu font de: "Retocar els últims detalls a diversos controls"

34.3.24. Demostració 11: consideracions prèvies

34.3.25. Demostració 12

Tots els estils anteriors s'han desenvolupat per a Opera o Safari (escolliu el que vulgueu, tots dos es van comportar força bé). Els que es mencionen a continuació són específics d'Internet Explorer, especificats en un fitxer CSS enllaçat amb link en un bloc de comentari condicional.

h3 { margin-bottom: 1.2em; }
li { margin: 0 0 -.214em 0; }
   select { height: 1.429em; }
   textarea { height: 4.571em; }
fieldset {
   height: 1.583em;
   padding-top: .417em;
}
.medium { width: 13.429em; }
select.medium { width: 13.714em; }
.long { width: 20.286em; }
fieldset .rInput { border: 0 !important; }
#subjectField { margin-bottom: -.214em; }
#availabilityField .rInput { margin-top: .286em; }
#messageField { padding-bottom: .286em; }
input.submitButton { margin-top: .15em; }
* html input, * html textarea { float: left; }
* html select { font-size: .643em; }
* html select.medium { width: 21.364em; }
* html textarea { height: 4.643em; }
* html #subjectField {
margin-top: .071em;
margin-bottom: 0;
}
* html #availabilityField label { padding-top: 0; }
* html input.submitButton { margin: .1em 0 0 7em; }

Arxiu font de: "Pàgina completa"

34.3.26. Demostració 12: consideracions prèvies

34.4. Establir capes de suport de plataforma

L'últim subapartat de demostracions presenta la mena d'estils reservats per a Internet Explorer 6 i 7 i ens porta a parlar de com un bon equip de disseny tracta navegadors de molt diverses menes.

La realitat del web és que els usuaris fan servir una àmplia varietat de navegadors en tota classe d'entorns. Alguns són antics i d'altres són de rabiosa actualitat. N'hi ha que funcionen en ordinadors convencionals i d'altres que funcionen en aparells portàtils com ara telèfons mòbils. Tots ells es desenvolupen amb sistemes operatius específics i després s'adapten a d'altres amb diferents nivells d'acceptació d'estàndards. Tret de l'Opera, tots els fabricants de navegadors venen productes pensats per ser utilitzats juntament amb d'altres títols d'una gran gama de productes, un requeriment de producte que fa que els navegadors siguin més complexos del necessari només per navegar pel web.

Com si no n'hi hagués prou amb pensar en els múltiples i variats avantatges i desavantatges dels navegadors, també cal tenir en compte els errors: errors de seguretat, errors de component i sobretot els errors de representació. Els usuaris de Safari 3.x han descobert que en un punt, el document de demostració descobreix un molest error de representació en el seu propi navegador.

La millor manera de solucionar aquests problemes és definir capes de suport. Els primers a promulgar aquest mètode van ser l'equip de desenvolupament d'interfície de Yahoo!, que l'anomenà "Graded Browser Support".

Per norma general, les capes de suport es divideixen en quatre grans categories.

  1. El lloc web es representa tal com es va dissenyar originalment dintre dels límits de les capacitats d'aquests navegadors i accepta totes les funcions. La plataforma de desenvolupament defineix el que a vegades s'anomena el nivell "A+".

  2. La desviació respecte de la composició preferent és evident, potser fins a un nivell destacat; tanmateix, el lloc web encara segueix podent-se fer servir i accepta la majoria o totes les funcions del lloc.

  3. El lloc web que es presenta als usuaris d'aquests navegadors és el més senzill que es pot fer sense malmetre la marca del propietari del lloc i és possible que determinades funcions del lloc quedin inactives. Aquests navegadors tenen unes bases d'instal·lació comparativament petites i se'ls considera antiquats, inestables o mancats de funcions.

  4. Aquest nivell d'acceptació, que la documentació de Yahoo! denomina "X Grade" o de grau X, es reserva per a les plataformes sense comprovar, és a dir, habitualment els navegadors més nous amb bases d'instal·lació petites (generalment l'Opera, és clar). Un cop provats, aquests navegadors promocionen a una capa superior.

Els detalls del procés de recopilació de requisits que informen sobre la definició dels nivells de suport i hi assignen navegadors tendeixen a ser llarguíssims i molt avorrits i, per tant, s'ometen d'aquest apartat, que ja és prou llarg.

34.5. Composicions de formulari complexes en la pràctica (... en lloc d'en teoria)

Entre les consideracions prèvies proporcionades anteriorment, s'ha afirmat que el seguit de demostracions s'ha organitzat segons l'ordre del codi font del full d'estil en lloc de segons l'ordre en què de fet es van afegir les regles al full d'estil. Els motius per fer-ho inclouen:

L'Opera 9.6 per a OS X ha estat l'agent d'usuari que s'ha fet servir per al desenvolupament; amb aquesta advertència i les anteriors, tot seguit es presenta l'ordre general en què es van fer els canvis i afegitons al full d'estil:

  1. S'apliquen els estils del document (és a dir, body)

  2. Es restableixen els valors predeterminats de llista, formulari i fieldset

  3. S'especifica la tipografia

  4. Es limiten i s'aplica clear als elements de la llista

  5. S'apliquen les labels en general

  6. S'especifica i normalitza la composició de control de formulari (sobretot les mides)

  7. Es crea el botó de trametre

  8. S'apliquen els casos límit

  9. Es prova Safari i Firefox i es canvien els valors del full d'estil per reflectir els compromisos (allà on es pot)

  10. Es prova Internet Explorer 6 i 7 i s'hi subministren ajustos de propietat/valor en un full d'estil condicional

El procés que s'acaba de descriure comença amb les regles més generals i va passant a les més concretes fins arribar a solucionar els petits problemes específics de navegadors determinats... de manera molt semblant a l'ordre del codi font del full d'estil en si. Tanmateix, els resultats no es correlacionen a la perfecció. Això passa perquè els diferents motors de representació i les peculiaritats d'elements com ara el context float comporten conseqüències imprevistes quan es mescla tot, de manera que el procés real va més enllà de realitzar unes quantes comprovacions, retocs i reconsideracions.

Resum

Aquest apartat proporciona una base completa per aplicar estils i composició als formularis, però és possible anar més lluny encara. Les dificultats que plantegen els sistemes operatius (els components dels quals es fan servir per crear els controls de formularis web) i les diferències entre motors de representació augmenten el repte que suposa per a un especialista en estils crear un formulari web segons una sèrie d'especificacions. Aquest apartat deixa la porta oberta a l'experimentació amb la multitud de petits problemes associats a aquesta tasca i mostra la manera d'assolir un bon nivell de domini en un dels aspectes més complicats de l'art de dissenyar webs.

Preguntes de repàs

Preguntes que hauríeu de poder respondre:

  1. Quin és el tipus de flux dels controls de formulari que accepta dades introduïdes per l'usuari i quines dues característiques els fan destacables pel que fa a la composició?

  2. Quins dos atributs apart de value (valor) i disabled (desactivat) manipulen la configuració dels controls de formulari abans de la interacció amb l'usuari, i a quins elements s'apliquen?

  3. Aquest apartat de demostracions us proporciona els camps obligatoris. Escriviu com a mínim una regla d'estil que, d'un cop, pugui canviar l'aspecte d'un camp que inclogui un error o omissió d'introducció de dades de l'usuari.

  4. Descriviu un cas d'ús de l'element select, del control checkbox i del control radio. Confirmeu cada descripció amb una explicació dels avantatges que ofereix la vostra elecció comparat amb altres opcions possibles.

  5. Utilitzant una referència en línia escollida pel vostre instructor, trobeu i descriviu breument alternatives a input type="submit".

  6. Creeu un element select que permeti seleccionar múltiples options afegint la parella atribut/valor de multiple="multiple". Després d'examinar el comportament d'aquest element, expliqueu per què gairebé no se'l troba mai als llocs de producció.

Taula: conversions de fraccions a decimals

A la taula de conversions de fraccions a decimals que us presentem aquí, els dígits que s'inclouen entre parèntesi amb un asterisc darrere es repeteixen fins a l'infinit; per exemple, 0,2(6*) és equivalent a 0,266666666666666... (el 6 es periòdic).

Els valors més propers a zero es troben a l'esquerra de la taula i avancen cap a l'u llegint la taula d'esquerra a dreta.

Lectures complementàries

Logo Creative Commons
Els continguts recollits en aquest article estan subjectes a una llicència Creative
Commons Reconeixement, No comercial - Compartir Igual 3.0 No adaptada
.
: Anar a l'índex :