2. La història d'Internet i el web i l'evolució dels estàndards web
Mark Norman Francis. 8 de juliol del 2008. Publicat a: navegador, historial, wasp, w3c, guerres
"Per on he de començar, Majestat?
Comença pel principi —va dir el rei solemnement—, i continua fins a arribar al final. Llavors, atura't."
Alícia al País de les Meravelles; Lewis Caroll
Tot ha de començar per algun lloc, de manera que el nostre viatge començarà amb una lliçó centrada en la història. A continuació faré un breu repàs de la creació d'Internet, el web mundial (World Wide Web), i dels estàndards web en els quals se centra tota aquesta sèrie. Crec que és útil i interessant entendre com hem arribat on som, però seré prou breu per a no aclaparar-vos i poder entrar en detall de manera ràpida i agradable. Si no esteu familiaritzats amb algun terme, no us preocupeu; si són importants per a aprendre sobre el desenvolupament web es definiran als darrers apartats que aprofundeixen més en cada tema, i sempre podeu fer una cerca a Google. Si ja esteu familiaritzats amb la història d'Internet o del web mundial, us podeu saltar aquest apartat sobre els estàndards web.
- 2.1. Els orígens d'Internet
- 2.2. La creació del web mundial
- 2.3. L'aparició dels estàndards web
- 2.3.1. La formació del W3C
- 2.3.2. El projecte d'estàndards web
- 2.3.3. L'auge dels estàndards web
- Resum
- Preguntes de repàs
- Lectures complementàries
2.1. Els orígens d'Internet
El quatre d'octubre del 1957 va succeir un esdeveniment que canviaria el món. La Unió Soviètica va llançar amb èxit el primer satèl·lit a l'òrbita de la Terra. S'anomenava Sputnik 1 i va sorprendre el món, especialment els Estats Units d'Amèrica, que tenien en curs el seu propi programa de llançaments de satèl·lits, però encara no n'havien llançat cap.
Aquest esdeveniment va conduir directament a la creació de l'ARPA (Advanced Research Projects Agency; l'Agència de Projectes d'Investigació Avançada) del Departament de Defensa dels Estats Units, a causa de la necessitat reconeguda d'una organització que pogués investigar i desenvolupar idees avançades i tecnologia més enllà de les necessitats identificades actualment. Potser el seu projecte més famós (sens dubte el més àmpliament utilitzat) va ser la creació d'Internet.
El 1960, el psicòleg i científic informàtic Joseph Licklider va publicar un document titulat "Simbiosi Home-Ordinador", que va articular la idea d'ordinadors en xarxa que proporcionaven un emmagatzematge i recuperació avançats de les dades. El 1962, mentre treballava per a l'ARPA com a cap de l'oficina de processament d'informació, va formar un grup per continuar amb la investigació informàtica, però va abandonar-lo abans que es treballés en aquella idea.
El pla per a aquesta xarxa d'ordinadors (que s'anomenaria ARPANET) es va presentar a l'octubre de 1967 i al desembre de 1969 la primera xarxa de quatre ordinadors ja estava connectada i en funcionament. El principal problema de la creació d'una xarxa era com connectar xarxes físicament separades sense col·lapsar els recursos de la xarxa a causa de les connexions constants. La tècnica que va resoldre aquest problema es coneix com a commutació de paquets i implica que les sol·licituds de dades es divideixen en petits trossos (paquets) que es poden processar ràpidament sense bloquejar la comunicació dels altres. Aquest principi encara es fa servir en l'actualitat per al funcionament d'Internet.
Aquest concepte es va adoptar àmpliament, amb el naixement d'altres xarxes que utilitzaven la mateixa tècnica de commutació de paquets. Per exemple, l'X.25 (desenvolupada per la Unió Internacional de Telecomunicacions) va formar la base de la primera xarxa universitària del Regne Unit: JANET (que permetia a les universitats del Regne Unit enviar i rebre fitxers) i la xarxa pública nord-americana CompuServe (una empresa comercial que permetia a petites empreses i persones accedir als recursos informàtics amb temps compartit, i posteriorment l'accés a Internet). Aquestes xarxes, tot i tenir moltes connexions, eren més privades que la Internet actual.
Aquesta proliferació de diferents protocols de xarxa no va trigar gaire a esdevenir un problema quan s'intentava que totes les xarxes independents es comuniquessin. Tanmateix, hi havia una solució a la vista: Robert Kahn, mentre treballava en un projecte de xarxa de paquets per satèl·lit per a l'ARPA, va començar a definir algunes regles per a una arquitectura de xarxa més oberta que substituís el protocol actual que s'utilitzava a l'ARPANET. Més endavant, Vinton Cerf de la Universitat de Stanford va incorporar-se al projecte i ambdós van crear un sistema que emmascarava les diferències entre protocols de xarxa utilitzant un nou estàndard. La publicació de l'esborrany de l'especificació al desembre de 1974 es va anomenar Programa de Control de Transmissió d'Internet.
Aquesta especificació reduïa les funcions de la xarxa i traslladava la tasca de mantenir la integritat de la transmissió a l'ordinador central. El resultat final va ser que era possible unir fàcilment quasi totes les xarxes entre elles. L'ARPA va assumir el cost del desenvolupament del programari i el 1977 es va dur a terme una demostració de comunicació entre tres xarxes diferents. El 1981 l'especificació es va completar, publicar i adoptar; i el 1982 les connexions de l'ARPANET fora dels Estats Units es van convertir per utilitzar el nou protocol TCP/IP. Havia arribat la Internet tal com la coneixem.
2.2. La creació del web mundial
Gopher era un sistema de recuperació d'informació que s'utilitzava a principis dels anys 90 i que proporcionava un mètode d'entrega de menús d'enllaços a arxius, recursos informàtics i altres menús. Aquests menús podien creuar els límits de l'ordinador i utilitzar Internet per anar a buscar menús d'altres sistemes. Era molt popular a les universitats, que volien proporcionar informació per a tot el campus, i organitzacions grans que volien centralitzar l'emmagatzematge i la gestió de documents.
Gopher va ser creat per la Universitat de Minnesota. Al febrer de 1993, aquesta universitat va anunciar que cobraria llicències per l'ús de la implementació de referència del servidor Gopher. En conseqüència, moltes organitzacions van començar a buscar alternatives de Gopher.
El Consell Europeu de Recerca Nuclear (CERN) a Suïssa tenia aquesta alternativa. Tim Berners-Lee havia estat treballant en un sistema de gestió d'informació en el qual el text pogués contenir enllaços i referències a altres treballs, de manera que permetés al lector saltar ràpidament d'un document a l'altre. Havia creat un servidor per publicar aquest estil de document (anomenat hipertext) i també un programa per llegir-lo, que havia anomenat WorldWideWeb. Aquest programari s'havia publicat per primera vegada el 1991, però dos esdeveniments van provocar una explosió de popularitat i, finalment, la substitució de Gopher.
El trenta d'abril de 1993 el CERN va cedir el codi font del WorldWideWeb al domini públic, de manera que qualsevol pogués utilitzar o construir sobre el programari sense cap cost.
Aleshores, més tard el mateix any, l'NCSA (National Center for Supercomputing Applications; Centre Nacional per a Aplicacions de Supercomputació) va publicar un programa que era una combinació de navegador web i client Gopher, anomenat Mosaic. Originalment només estava disponible per a equips Unix i en forma de codi font, però al desembre de 1993 Mosaic ja disposava d'una nova versió amb instal·ladors tant per a Apple Macintosh com per a Microsoft Windows. Mosaic va augmentar en popularitat ràpidament i, en conseqüència, també el web.
El nombre de navegadors web disponibles va augmentar moltíssim, molts d'ells creats per a projectes d'investigació a universitats i corporacions, com ara Telenor (una companyia noruega de comunicacions), que va crear la primera versió del navegador Opera el 1994.
2.2.1. Les "guerres dels navegadors"
La popularització del web va atreure interessos comercials. Marc Andreessen va abandonar l'NCSA i, juntament amb Jim Clark, va fundar Mosaic Communications, que més endavant va canviar el seu nom per Netscape Communications Corporation, i van començar a treballar en el que acabaria convertint-se en el navegador Netscape. La versió 1.0 del programari es va publicar al desembre de 1994.
Spyglass Inc. (la branca comercial de l'NCSA) va autoritzar la comercialització de la seva tecnologia Mosaic a Microsoft per formar la base d'Internet Explorer. La versió 1.0 es va publicar l'agost de 1995.
Una ràpida escalada va seguir a continuació, en la qual Netscape i Microsoft intentaven cadascuna obtenir un avantatge competitiu quant a les funcions que admetien per tal d'atreure desenvolupadors. Des d'aleshores, aquesta competició se l'ha conegut com les "guerres dels navegadors". Opera va mantenir una presència modesta però continuada al llarg d'aquest període i va intentar innovar i ser compatible amb els estàndards web el millor possible en aquells temps.
2.3. L'aparició dels estàndards web
Durant les guerres dels navegadors, Microsoft i Netscape es van centrar en la implementació de noves funcions en lloc de resoldre els problemes de les funcions amb les quals ja eren compatibles, i també a afegir funcions pròpies i crear funcions que fossin competència directa de les existents a l'altre navegador, però implementades de manera incompatible.
En aquells moments els desenvolupadors es veien forçats a tractar amb nivells de confusió cada vegada més grans quan s'intentaven construir les pàgines web, a vegades fins al punt d'haver de construir dues pàgines diferents, però duplicades a la pràctica, per cadascun dels dos principals navegadors, i d'altres simplement optant per ser compatibles només amb un navegador i que els usuaris que fessin servir l'altre no poguessin utilitzar les seves pàgines. Aquesta era una forma molt dolenta de treballar i la inevitable reacció negativa dels desenvolupadors no va trigar a produir-se.
2.3.1. La formació del W3C
El 1994, Tim Berners-Lee va fundar el World Wide Web Consortium (W3C) al Massachusetts Institute of Technology, amb el suport del CERN, DARPA (com s'havia batejat l'ARPA) i la Comissió Europea. La visió del W3C era estandarditzar els protocols i tecnologies emprades per a construir el web de manera que el contingut estigués disponible per a la població més àmplia possible del món.
Durant els anys següents, el W3C va publicar diverses especificacions (anomenades recomanacions) incloent-hi l'HTML 4.0, el format per a imatges PNG i les versions 1 i 2 del CSS (Cascading Style Sheets o fulls d'estil en cascada).
No obstant això, el W3C no imposa les seves recomanacions. Els fabricants només han d'ajustar-se a la documentació del W3C si volen etiquetar el seu producte com a complidor del W3C. A la pràctica, això no és un argument de venda valuós perquè quasi tots els usuaris del web desconeixen, i probablement no els importa, qui és el W3C. En conseqüència, les guerres dels navegadors van continuar sense traves.
2.3.2. El projecte d'Estàndards Web
El 1998, el mercat dels navegadors estava dominat per l'Internet Explorer 4 i el Netscape Navigator 4. S'havia llançat una versió beta d'Internet Explorer 5 que implementava un nou HTML dinàmic de marca registrada. Això volia dir que els desenvolupadors web professionals havien de conèixer cinc maneres diferents d'escriure JavaScript.
En conseqüència, un grup de desenvolupadors i dissenyadors web es van associar entre ells. Aquest grup s'autoanomenava WaSP (Web Standards Project; Projecte d'Estàndards Web). La idea era que si els documents del W3C s'anomenaven estàndards en comptes de recomanacions, podrien convèncer Microsoft i Netscape que els donessin suport.
L'antic mètode de fer una crida a l'acció es va dur a terme mitjançant una tècnica publicitària tradicional anomenada barricada
, on una empresa llença un anunci a tots els canals d'emissió alhora, de manera que encara que l'espectador canviï de canal, obtindrà exactament el mateix missatge. WaSP va publicar un article simultàniament a diverses pàgines centrades en el desenvolupament web, com ara builder.com, Wired online i algunes llistes de correu molt populars.
Una altra tècnica que van emprar va ser ridiculitzar les empreses que s'unien al W3C (i a d'altres organismes d'estàndards), però que després se centraven més a crear noves funcions que a fer que els conceptes bàsics per als quals s'havien compromès fossin correctes, per a començar.
Tot això sona una mica negatiu, però els de WaSP no es conformaven a criticar la gent, també ajudaven. Set membres van formar CSS Samurai, que va identificar els deu problemes principals de compatibilitat CSS a Opera i Internet Explorer (Opera va resoldre els seus problemes i Microsoft no).
2.3.3. L'auge dels estàndards web
El 2000, Microsoft va llançar Internet Explorer 5 Macintosh Edition. Era una fita molt important, ja que era el navegador que s'instal·lava aleshores de forma predeterminada amb el Mac OS, i també tenia un nivell raonable de compatibilitat amb les recomanacions del W3C. Juntament amb el nivell decent de compatibilitat amb CSS i HTML, Opera va contribuir a un moviment positiu general, amb el qual els desenvolupadors i dissenyadors web se sentien còmodes dissenyant pàgines utilitzant estàndards web per primera vegada.
WaSP va persuadir Netscape d'endarrerir el llançament de la versió 5.0 de Netscape Navigator fins que fos molt més compatible (aquest treball va formar la base del que ara és Firefox, un navegador molt popular). WaSP també va crear un grup de treball per a Dreamweaver, per tal d'animar Macromedia a canviar la seva popular eina d'autoria web i donar suport a la creació de pàgines web compatibles. La popular pàgina de desenvolupament web A List Apart es va redissenyar a principis del 2001 i en un article que explicava com i per què, declarava:
"En sis mesos, un any, o dos anys com a molt, totes les pàgines es dissenyaran amb aquests estàndards. [...] Podem contemplar com les nostres capacitats es queden obsoletes o podem començar a aprendre ara tècniques basades en estàndards."
Això era una mica optimista: no totes les pàgines, ni tan sols l'any 2009, estan fetes amb estàndards web. Però molts els van fer cas. Els navegadors antics van reduir la seva quota de mercat i dues pàgines web més de perfil molt alt es van redissenyar utilitzant estàndards web: La revista Wired el 2002, i ESPN el 2003 es van convertir en líders del sector en el suport als estàndards web i les noves tècniques.
També el 2003, Dave Shea va crear una pàgina web anomenada CSS Zen Garden. Havia de tenir més impacte sobre els professionals web que qualsevol altra cosa, il·lustrant verdaderament que tot el disseny pot canviar només canviant l'estil de la pàgina; el contingut podia seguir sent idèntic.
Des d'aleshores, a la comunitat de desenvolupament web professional, els estàndards web han esdevingut un element de rigor. En aquesta sèrie us donarem uns excel·lents fonaments en aquestes tècniques perquè pugueu crear pàgines web tan netes, semàntiques, accessibles i conformes amb els estàndards com les de les grans empreses.
Resum
En aquest apartat he parlat de com es va crear la Internet moderna com a resultat de la carrera espacial, de com Tim Berners-Lee va definir l'hipertext per a una generació i de com els interessos comercials de dues companyies van provocar una de les reaccions més notables dels desenvolupadors com mai s'havien vist. El terme "estàndards web" es fa servir ara més àmpliament entre els professionals web que qualsevol altre terme aplicat pel W3C (de fet, el W3C ha començat a fer servir el terme a les seves pròpies pàgines), de manera que per aquest motiu us ensenyarem la forma de construir pàgines web seguint els estàndards.
Preguntes de repàs
Podríeu intentar investigar més responent aquestes preguntes:
Quins navegadors estan disponibles actualment a Internet pels usuaris de Windows, Mac OS X i Linux?
Quin percentatge d'usuaris del web utilitzen cada navegador?
Quins navegadors utilitzen els dispositius mòbils per accedir a les pàgines web?
Quants estàndards web ha publicat el W3C i quins són àmpliament seguits pels fabricants de navegadors actualment?
Lectures complementàries
Si voleu saber-ne més, és possible que vulgueu visitar algunes de les pàgines següents:
The history of the Internet (wikipedia)
The history of the World Wide Web (wikipedia)
El Web Standards Project i la seva història
